Caldran princesetes llunyanes i nues
pintades de boira, enmig de til·lers;
muntanyes verdoses voltades de runes,
bocins d'una lluna i flors d'ametllers.

Escales eternes, baranes de marbre,
graons de figuera per dur-nos al cel;
corones de fulles, l'escorça d'un arbre,
esquitxos de plata i gotes de mel.

Caldran ombres blanques damunt l'escenari
i sastres insomnes per fer el vestuari.

(Poema "Decorat per a una funció sense títol", de l'obra No saps veure l'espai que t'envolta, dins de Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa. Lleida: Pagès, 1998, p. 103)