PERE (amb l'informe a les mans amunt i avall): Bé! Doncs fem el que hem de fer i no discutim.
JOAN: Ja te l'has mirat...
PERE: És una responsabilitat de tots! (A TON.) Et toca a tu.
TON (que ja havia començat a dibuixar): Si tu l'has...
(PERE li deixa el full al davant.) És que quan fiques la banya en un forat...! (S'aixeca i llegeix sense convenciment.) «Informe trenta-set mil dos-cents trenta...»
PERE (mortificat): El número no cal...
JOAN (divertit): A mi em fa l'efecte que és el cop de gràcia: trenta-set mil!
TON: «Cel·la trenta-quatre... Parets.» (Revisa les parets.)
PERE (aclaparat): Com se us ha de fer entendre que cal que hi hagi un ordre? (Pausa.) Encara que sembli inútil, no ho és!

(TON revisa. JOAN bufa.)

PERE (insistent): A l'arxiu, hi ha d'haver una història de tot el que passa... Com fa tothom a tot arreu! (Greu.) En aqueixes cel·les, hi ha gent empresonada... És imprescindible que fem un... (No li surt.) un...
JOAN: Informe.
PERE (picat): ...un informe on constin les noves, els incidents, el tràfic de material...
TON: Si fa una colla d'anys que no passa res!...
PERE: Tant li fa!
JOAN (apaivagador): No cridem...
PERE (molt ferm): Les ordenances ho diuen ben clarament! Si no hi estàveu d'acord, per què les vau admetre?
JOAN (fort): si hagués pogut decidir, rai! Em van dir: «Hi ha això.» Vaig pensar que era un joc d'ous... Que els caps se'l creguin, el reglament, mira... Però per què hi hem de creure, nosaltres? Per la por... Ara, d'això a pensar que l'informe, les ordenances... Au, home.
PERE: És la nostra feina!
TON (revisant): «Parets.» (Revisa les parets.)
JOAN (a PERE): Saps què penso?: tant si l'informe és una bestiesa com si no ho és, el fet que cada dia hàgim de discutir a l'hora de fer-lo o de revisar-lo demostra que té una utilitat.
PERE: Això mateix: som una colla de ximplets que necessitem un full de paper per entretenir-nos. Com hi ha món!
TON (revisant els mobles): Hauríem de fer la revisió abans de firmar. Ara, rai!
PERE: I la nostra tranquil·litat?
JOAN: La teva tranquil·litat!
TON (expeditiu): Firmem-lo... i prou!
PERE: I si algú ens la vol jugar? (TON se'l mira estranyat.) Si un dia...
JOAN: No hi tornis... (Beu.)
TON (no sap de què va): Què?
PERE: Si un dia passa res...

(Por. Barcelona: Edicions 62, 1974, p. 33-35)

***

VARIACIÓ CONFORMACIONAL

RUDDY SENSE NAS NI MAQUILLATGE NI RELLOTGE

Ningú.

Un timbre.

Dos timbres.

Tres timbres.

Ruddy —atrafegat— busca el lloc on hauria d'estar.

El troba.
Espera.

Espera llarga.
Es grata el cap...
Mou els braços...
Mira enlloc...
Es grata una orella...

Picor al nas,
al cul,
a l'esquena,
a la mà...
Gratades.

Dit al nas!

Hi ha pocs plaers tan complaents com ho és el de burxar-se el nas a la recerca d'una burilla rebel. 
Sense pressa,
sense angúnies,
solitàriament.
                          M'haig d'esperar...
Movent el cap,
el cap i el dit,
fins a trobar la posició idònia.
                          No faig cap mal...
I tornar-hi,
amb delectança.

Freddy!

Ruddy:
no et burxis el nas!
                         No...
Fa angúnia,        No
fàstic!                sabia què fer...
Vine.
                         Què
                         manes?
Tu vols que la gent et respecti?
                         ...?
Que et tractin com una persona?
                         Sí.
Que et diguin:
Déu vos guard!
Com se troba?
                         Bé!
Tant de temps que no ens vèiem!...

(A Buster Keaton. Barcelona: Robrenyo, 1984, p. 70-71)