"Resto, doncs, tot sol, sota un espessorall de mates, esperant el retorn del meu company amb qui una amistat que només té sis mesos em sembla vella de molts anys. Faig memòria de les circumstàncies que me'l van fer conèixer. Fou a Montserrat, un dia del passat mes d'agost. Ell acabava d'arribar procedent del front de l'Est. El prestigi d'un cognom il·lustre desvetlla sempre una certa curiositat. Carles Gerhard (un altre exemple d'home inoblidable) ens presentà. I d'aquella hora endavant vaig veure'l tots els dies i vam tenir llargues converses. Aquells mesos de Montserrat (així com tres o quatre setmanes passades a Aigües de Ribes), sempre en un ambient de dolor (aquell ambient que ha fet dir a un gran escriptor que l'únic lloc del món on es veu i es viu la guerra en tota la seva cruesa és als hospitals), de dolor i de solidaritat en el dolor, van marcar la meva vida amb senyals inesborrables..."

(Del llibre L'exiliada dins Obra completa. Volum 2. Cicle de l'exili I. Valls: Cossetània, 2006, p. 35)

* * *

"20 DE MARÇ. Els diaris parlen de la tragèdia dels camps de concentració (Argelers, el Barcarès, Sant Cebrià, Setfonts, altres encara)i de l'estat d'esperit dels "concentrats", a munts, molts malalts, tots despistats i indignats.
Amargor, tristesa, indignació... Heus ací, expressat en sentiments, el panorama actual als camps de concentració. Un altre sentiment és l'odi. [...] Què restarà d'aquesta gran, sorda i sòrdida tragèdia dels camps filferrats de França -quina memòria, quin testimoniatge- en la història del món? Una ratlla, potser. Potser ni una ratlla. De fet, cada època mor amb els qui l'han viscuda. Els qui vénen més tard no en saben res (res del cert) i si en saben alguna cosa, per haver-ne sentit parlar o a través dels llibres, o se'n planyen -si és que no se'n foten- com els francesos, de Dantzig."

(Del llibre L'exiliada dins Obra completa. Volum 2. Cicle de l'exili I. Valls: Cossetània, 2006, p. 76)

* * *

"Aquest amor a la lletra es manifesta, també, per part dels montpellerins, en la gran quantitat de rètols i cartells que es veuen pertot arreu. És un poble en què ningú no es perd per mandra d'escriure. Abunden els anomenats avisos encastats a les portes per qualsevol motiu. Tots tenen, és clar, la seva utilitat. [...]
El senyor Pujols considera admirable el grau de confiança i el desig d'ordre que revelen alguns d'aquests avisos, els quals serien incomprensibles en certes latituds on impera la desconfiança i l'anarquia. L'únic rètol que, a Montpeller, ha desconcertat una mica el filòsof, és un que vam veure, l'altre dia, en un balcó d'una casa on tot són oficines de l'Esta. El rètol diu:

DIRECTION DES CONTRIBUTIONS INDIRECTES

El senyor Pujols va mostrar-me'l amb la punta del bastó i va dir:
-He vist molts rètols en la meva vida, però cap com aquest. No deu ser pas fàcil de dirigir una cosa indirecta. Es veu que hem topat amb la lògica administrativa, que no és pas la lògica de tothom. Cal deduir que a l'Estat li plauen les metàfores? O bé que la nostra ignorància és infinita...
I ja per aquest pendís, el senyor Pujols ha evocat la "poesia" dels rètols comercials. I s'ha referit particularment als que hom podia llegir, en castellà, a Barcelona, començant per aquells que anunciaven dues coses aparellades en raó de certes afinitats: "Vinos y licores", "Alfombras y tapices"...
-Era molt freqüent també -continua dient- de veure a l'entrada d'una botiga la inscripció "Precio fijo". A mi, que amb prou feines sé comprar i que no he regatejat mai, aquest cartellet m'estimulava. Si més no, "Precio fijo", sempre en singular, semblava més ferm, més segur, que els aleatoris i plurals "Precios moderados", que també abundaven, com abundaven els "Precios reducidos", els quals van imperar fins que van sorgir els meravellosos "Precios nunca vistos"... A propòsit de rètols comercials, em ve a la memòria aquell "Cerrado los domingos y días festivos", que suggeria visions plàcides de balnearis i fontades joioses sota els arbres. En canvi, el "Cerrado por defunción", m'entristia. Joies i penes, tanmateix, són normals. Però, què pensar d'un "Cerrado por casualidad", que vaig veure un dia a la porta vidriera d'un herbolari del carrer de la Palla? Un altre rètol que cal considerar enigmàtic, bé que no tant com el de l'herbolari, era "Liquidación por cesar en el negocio", ja que ningú no podia saber si l'amo plegava perquè ja s'havia fet ric o perquè s'havia arruïnat. Per contra, "Liquidación forzosa" significava que la cosa havia anat malament. Però el rètol, dintre aquesta línia, veritablement greu, irremediable, definitiu, era aquell de "Liquidación de todas las existencias". A mi em feia pensar en l'Apocalipsi..."

(Del llibre L'exiliada dins Obra completa. Volum 2. Cicle de l'exili I. Valls: Cossetània, 2006, p. 310-311)