Autors i Autores

Joan Cavallé

L'autor en una fotografia realitzada el 14 de juny del 2007. © Manuel R. Granell.
Joan Cavallé en una imatge de l'any 2008. © Carles Fargas.
Joan Cavallé amb la Consol i el Joan.
Joan Cavallé. © Santo Eduardo de Micelis.

Biografia

Joan Cavallé Busquets neix a Alcover, a l'Alt Camp, el 1958.

Tot i que escriu des de ben jove -el seu primer relat l'acaba als 8 anys i té 14 anys quan fa la seva primera obra de teatre-, la primera obra llarga que considera acabada és de l'any 1985: L'espiral. Exercici d'autofàgia. Es tracta d'una peça de teatre amb la qual guanya, l'any següent, el premi Salvador Reynaldos, en el marc dels premis Recull de Blanes. Dos anys després obté el premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral, per la versió de l'obra Fin de partie, de Samuel Beckett. El 1989 fa una sobtada irrupció en el panorama literari. En poc més d'un any publica sis llibres i estrena dues obres de teatre originals i una traducció. Les obres de teatre són: Senyores i senyors… -estrenada a la Fira de teatre de Tàrrega, amb direcció de Juan Mandli i publicada a la col·lecció El galliner, seguida del text breu Entaulats-, El telèfon -estrenada a la sala Beckett, dirigida per ell mateix, i publicada a la col·lecció La Gent del Llamp- i L'espiral, publicada a la Biblioteca Teatral de l'Institut del Teatre. També s'estrena la seva traducció de Fi de partida, al Mercat de les Flors, amb direcció de Jordi Mesalles. Alhora, publica els contes de Les flors verinoses (a la col·lecció El balancí), les proses de Camell de doble gepa (en un llibre d'artista acompanyant aiguaforts de Francesc Vidal) i l'estudi històric Quan les cases volien ser palaus. L'any 1990 participa en el Memorial Beckett i dirigeix la lectura dramatitzada de dues obres de l'autor irlandès.

Amb tot, aquest ritme frenètic de seguida s'alenteix per diferents circumstàncies personals. L'itinerari que seguirà a partir d'aquí durant la dècada dels 90 serà una mica erràtic. El 1993 guanya el premi de novel·la Ciutat d'Alzira per Rei de mi, una revisió en clau d'humor del mite de Ròbinson. El 1994 estrena dues obres. Al Teatre Romea, El concurs, amb direcció de Pere Sagristà. I al Festival de Sitges, El bagul, a càrrec de La Gàbia de Vic, amb direcció de Teresa Vilardell. El 1995 obté una beca del Centre Dramàtic de la Generalitat per escriure una peça de teatre. Amb el títol Dinastia Ming, és estrenada i publicada el 1998, i guanya el premi de la crítica Serra d'Or 1999. Mentrestant, però, ha participat en el projecte Hotel de mala mort, en el marc del Grec 97, juntament amb Mercedes Abad, Nuria Amat, Josep M. Benet i Jornet i Andreu Martín. L'obra que hi aporta es diu Estranyament estrany i s'estrena al Versus Teatre, amb direcció d'Ever Martin Blanchet.

Al llarg de tots aquests anys, a més a més, publica textos de teatre breu, sovint de caràcter parateatral, com els aplegats en el volum Dimes i l'altre (1996), amb il·lustracions d'Antoni Torrell. Forma part de l'equip de traductors de l'obra dramàtica completa de Beckett (juntament amb Joaquim Mallafrè, Víctor Batallé i Sergi Belbel), que s'edita en dos volums (1995 i 1996). Com a traductor, també publica contes de Maupassant (La mà esquerra, 1992) i un text teatral de Raymond Radiguet (Els Pelicà, 1996).

Noves raons personals juntament amb la necessitat de reformular les seves pretensions literàries, el porten a un parèntesi creatiu. Durant aquest període, posa en marxa i dirigeix la col·lecció teatral Textos a part, d'Arola editors, que el 2003 obté el premi de la crítica Serra d'Or.

Tancat el parèntesi, des del 2006 publica les novel·les Contemplant el monstre (2007), Eva i el bosc (2008) i Els arbres no es podien moure (2015), reculls de contes com La ciutat i alguna gent que hi viu (2018) i Les benaurances (2019) i el relat infantil L'home que volia ser rei (2006). L'obra de teatre Peus descalços sota la lluna d'agost, editada el 2009, guanya el Premi 14 d'abril de 2008 i de la Crítica Serra d'Or de 2010. També publica l'estudi literari Tarragona escrita. La ciutat vista pels escriptors (2007) i l'antologia poètica Crema Troia a Tarragona (2007).

Bona part de la seva vida s'ha dedicat professionalment a la gestió cultural. Del 1989 al 1999 és director del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Del 1999 al 2007 és cap de gestió de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona. El 2014 posa en marxa la Casa de les Lletres d'aquesta ciutat, de la qual és director fins a la seva jubilació, el 2022. També ha estat redactor de l'avantprojecte del Museu Municipal d'Alcover i del projecte del Convent de les Arts de la mateixa població.