Autors i Autores

Josep Lluís Seguí

Biografia

Josep Lluís Seguí Rico neix a València el 27 de març del 1945, i es llicencia en Filosofia.

Des de jove s'interessa per la literatura, el cinema, el teatre, la música jazz i les arts plàstiques, i durant la dècada de 1970 forma part del col·lectiu d'escriptors Ofèlia Dracs, dedicat a promoure la literatura de gènere en català. L'any 1975 publica Cossos / Espai un recull de poesia relligat amb Paraula del vent i del foc de Ferran Cremades. Des d'aquest moment inicia una producció literària amb molta regularitat que el farà un dels autors més prolífics i polifacètics de la generació d'escriptors valencians de la dècada de 1970 i posteriors.

L'any 1977 és finalista del premi Andròmina amb la seva primera novel·la, Espai d'un ritual (1978). El 1979 publica les obres de narrativa breu Fulls de recanvi i altres contes, De màscares negres, un homenatge als escriptors de novel·la negra, i Diari de bordell, dedicat per l'autor a Georges Bataille. L'any següent publica la novel·la Projecte per a destruccions i el recull de narrativa breu Quadre de cavalls, que rep el premi Fundació d'Amics de les Arts i les Lletres de Sabadell del 1979.

Continua amb la novel·la Projecte de destruccions (1980), les obres de literatura eròtica Una gran dormida (1981) i M*** o un assaig de llibertina (1981), i els reculls de poesia Teoria de l'immor(t)al (1981) i Història en ella (1982). L'any 1983 publica, juntament amb Ferran Torrent, La gola del llop, una novel·la negra reeditada en diverses ocasions. Aquest mateix any també publica Biografia de J-L, que rep el premi Prudenci Bertrana de novel·la, i la primera obra de teatre, Escenes obscenes d'un espill de dones, basada en un tema de Jaume Roig i escrita juntament amb Josep Gandia. En aquesta època part de la seva obra apareix a Antologia de la narrativa catalana dels 70 (1980), publicada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Les seves obres contenen referències constants al món del cinema, la música, el teatre, la literatura i les arts plàstiques. En aquest sentit, ens diu: "passions reconegudes, que salten a la cara i hi deixen empremta: el Jazz (New Orleans, John Coltrane, Miles Davis…), les Arts Plàstiques (Rothko, Pollock, Matisse, Velázquez, Mantegna…), el Cinema (John Ford, Hitchcock, Godard…), el Teatre (Sòfocles, Shakespeare, Beckett…) i la beguda (tota mena de vins, rom de canya, bourbon, aigua mineral diürètica…) i, en senti ampli, si no dilatat, la bellesa, femenina més que res, per què enganyar-nos."

Cal destacar també la seva tasca de guionista per a la ràdio i la televisió valencianes, que inicia amb El millor de la setmana (ràdio, 1989-90), i continua amb títols com L'erotisme al divan (ràdio, 1989-90), Estiu 90 (televisió, 1990), El descapotable nou (ràdio, 1990-91), Elles i ells (televisió, 1993-94) i Les imatges de la memòria (televisió, 1995), entre d'altres. També és analista i professor de cinema a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada del Conflent, conferenciant, programador de filmoteca i gestor cultural.

Al mateix temps col·labora amb articles d'opinió i crítiques d'art, cinema i televisió en diversos mitjans de premsa escrita, com ara L'Espill, Canigó, El País, Valencia Semanal, Cairell, Guadalimar, El Viejo Topo, Quimera, Diario de Valencia, Cinema 2002, Levante, Cimal, Letras, Cartelera Turia, Lui, Film-Guia, Hiperión, Saó, Qué y Dónde, Nueva Gente, Artilugi, Interviu, El Temps, Ausiàs i La Canya, entre d'altres.

També escriu Introducció al cos (1982), Comèdia (1985), Cuit a foc lent (1985) i l'obra de teatre Les opinions d'un il·lús (1985), premi Ciutat de València-Eduard Escalante de Teatre del mateix any. L'any 1986 surt publicada la seva primera novel·la juvenil, El segrest de Xico Black, i el 1989 la novel·la de temàtica detectivesca Rosa Vermell, detectiva privada, que amb un estil àgil i molta ironia, tindrà continuïtat amb el lliurament de Rosa Vermell i l'amant que arribà de l'Est (1993), i Les tribulacions de Rosa Vermell (1998). El laberint de l'home llop (1998), publicada al mateix temps en castellà, és la segona novel·la juvenil de l'autor. Continua amb les trames detectivesques i l'erotisme en les obres Una eixida, Sam (1998), i Maghica (1999).

Vicent Simbor i Ferran Carbó, a Literatura actual al País Valencià (1993), diuen: "Josep Lluís Seguí és un dels nostres novel·listes d'obra més constant i diversificada. Un dels introductors de la gimnàstica revolucionària del model novel·lístic, i iniciador entre nosaltres dels gèneres de la novel·la eròtica i de la novel·la negra."

Des del 2005 col·labora al periòdic Ciudad de Alcoy amb crítiques sobre les manifestacions culturals de la ciutat d'Alcoi, i és crític d'art a la Televisió Alcoiana. També és promotor d'arts plàstiques i membre de l'Associació Cultural La Nave de Max.