Joaquim Espinós (Benilloba, 1962), és professor de Filologia Catalana a la Universitat d'Alacant. El seu àmbit d'estudi és la literatura catalana contemporània. Ha publicat nombrosos articles al voltant d'aquest tema, amb especial referència a la postguerra, l'exili i la literatura actual, en diferents revistes —L'Espill, Caplletra o Catalan Review— o volums recopilatoris. És autor també dels llibres La poètica de l'imaginari (1999, UA), La imaginació compromesa. L'obra d'Agustí Bartra (1999, UA) i Història d'un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana (Pagès, 2009), amb el qual guanyà el premi Josep Vallverdú d'assaig. Ha treballat també la didàctica de la literatura, amb un enfocament de taller literari, en el volum Literatura creativa (2000, Bullent). Col·labora com a crític literari en diverses publicacions, com el diari Información d'Alacant o les revistes L'Espill i Caràcters.

S'inicià en el gènere poètic, però ha acabat decantant-se per la narrativa i l'assaig. Ha publicat les narracions La devastació violeta (1991, Bullent), premi Enric Valor de narrativa juvenil 1990 i Joan de l'Iris i el rossinyol (2002, Ajuntament de Meliana), premi Empar de Lanuza de literatura infantil, 2001; així com la novel·la Ombres en el riu (1995, Bullent). El 2006 guanyà el premi Antoni Bru de l'Ajuntament d’Elx amb la novel·la policíaca El cervell de la serp (1997, 3i4).

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Carme Ros per a l'AELC.
Documentació: Arxiu personal de l'autor.
Fotografia: Arxiu personal de l'autor.