PRELUDI PER DESCALÇAR UNA NIKÉ

Si fos el vent, si fóra
la brisa qui cridara
pels teus cabells al vent,
si fosses vent,
volara.

Si el marbre fos, si et fóra
tul, pèplum navegable
de vins, batecs i veus,
si fosses vi,
brindara.

Si fos del peu, si et fóra
de veta i espardenya
l'afluixament subtil,
si fosses llaç
soltara.

Si via fos, si et fóra
la pedra de les venes
camí de vianant,
si fosses pas,
passara.

Si fos el gest, si et fóra
inici de la dansa
de l'alt deler del braç,
si fosses ball,
ballara.

Si fos l'esguard, si et fóra
tan viva la mirada
com el perfil romput,
si fosses ris,
riguera.

Si fos el dol, si et fóra
la mort dolor darrera,
si fos el dol de tu,
si fosses dol,
morira.

Si fosses, ai, si fores
l'esguard, el vent, la senda,
el llaç, el ball, el vi
si fosses, ai,
jo fóra.
(Acròpolis d'Atenes, 1981)

(Del llibre Bagatel·les. València: La Forest d'Arana, 1990, p. 13)