Autors i Autores

Antoni Ferrer Perales

Enric Sòria i Antoni Ferrer, entre altres, en un dinar de la revista Saó el 1994.
Antoni Ferrer i el seu fill Andreu el 1998.
Presentació de Cant temporal al Jardí de Vivers, l'any 2000, amb l'autor, acompanyat de Francesc Calafat i Marc Granell.
A la Fundació Joan Maragall, Barcelona, 2001. Amb J. Bachs, V. Panyella i A. Matabosch.
Antoni Ferrer i Empar Montagud el 2009.

Biografia

Antoni Ferrer Perales neix a l'Alcúdia de Crespins, comarca de la Costera, el 14 de novembre de 1943. En ple franquisme va a una escola parroquial del poble que funciona totalment en castellà. Recorda aquella època com a una etapa feliç de la seva vida. Als onze anys ingressa al seminari on té professors molt ben preparats en la línia renovadora del futur Concili convocat pel Papa Joan XXIII.

Malgrat que els seus pares són ideològicament dretans, el seu pare aviat es compromet socialment en els àmbits parroquials. Aleshores el jove Antoni Ferrer adquireix cada vegada més consciència de la precarietat política del país i la necessitat de canvis socials. Paral·lelament desenvolupa les seves habilitats d'escriptor que s'havien manifestat des de ben petit. Primer té com a referència els grans autors clàssics castellans com Quevedo, Garcilaso o Miguel Hernández i més tard els catalans, sobretot Ausiàs March. La literatura i l'escriptura l'ajuden al propi coneixement interior. En el mateix Seminari obté diversos premis literaris.

Una vegada ordenat sacerdot exerceix de capellà a diversos llocs propers a Sagunt i també a València capital. El treball en equip amb altres companys els permet aconseguir diferents millores socials i a donar veu als marginats. En el vessant educatiu s'impliquen en la gestió de l'escola comarcal de Gilet i fomenten que els nois i les noies estudiïn. Més tard, aquest esperit renovador l'Antoni l'aplicarà com a professor de secundària, primer a les classes de religió i després a les de valencià. És quan coneix Empar Montagud, la seva dona, i decideix abandonar el sacerdoci.

Des de 1976 comença a col·laborar a la nova revista Saó, impulsada per un sector progressista de l'església valenciana. A partir de 1978 forma part del seu consell de redacció i hi publica regularment crítica literària. En aquest any guanya el premi Ausiàs March per una obra en castellà, Fragmentos con figuras para un vaso minoico. Veu la necessitat de saber català i l'aprèn d'una manera autodidacta. També es llicencia en Filosofia i Ciències de l'Eduació, fa les oposicions de secundària de "Valencià, llengua i literatura" i obté una plaça de professor de valencià. Col·labora a altres revistes com Reduccions, Passadís, Caràcters i L'Aiguadolç i participa en diferents antologies poètiques.

Concep la poesia com un procés d'autoconeixement i com una manera d'interpretar el món i un mateix dins aquest món. En la seva obra poètica, que es presenta com una continuïtat, s'hi pot trobar la comprensió filosòfica de la realitat, la reflexió teològica i filosòfica i la tradició literària sense oblidar la música.

Un viatge a Grècia l'any 1980 i l'aprofundiment en el saber de l'art grecoromà i del Renaixement donen pas a dues de les seves obres: Bagatel·les (1980) i Pietà (1993). L'apropament al món actual de la ciència amb una incorporació destacada de terminologia científica és molt present al poemari Cançó de bressol per ajudar a benmorir galàxies (1986) on el poeta s'enfronta a l'entropia. A les obres Cant espiritual (1992) i Cant temporal (2000) hi ha un humanisme destacable que passa des de l'harmonia entre la fe cristiana i l'ésser humà de la primera a una visió del patiment inacabable del món en la segona. És la música, entre altres, de Monteverdi, Beethoven, Mahler i sobretot Bach, la que configura el sentit poètic de Partitura laberint (1984), premi Ausiàs March, i especialment Variacions Goldberg (2015), Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. A un altre nivell, també relacionat amb la música, cal destacar les seves aportacions textuals als diversos oratoris i cantates de compositors com Amand Blanquer, Vicent Sanchis o Vicent Roncero.

També és inclòs en diverses antologies de poesia catalana i participa en diferents publicacions col·lectives d'homenatge a poetes.

El 2014 rep el Premi Ciutadania de Cultura de l'Eliana, vila on viu actualment, i el 2015, setanta-set poetes li dediquen un llibre d'homenatge: Els deus no abandonen Antoni. Homenatge a Antoni Ferrer.