Gòria Ganga i Viñes neix l’any 1949 a Cervera del Maestre, a la província de Castelló, tot i que la família viu a Barcelona. Hi estudia Filologia Catalana, Geografia i Història i es forma com a publicista i pèrita judicial. A la dècada dels anys vuitanta s’estableix a la ciutat de Tarragona, on viu actualment.

Inicia la seva activitat poètica professional l’any 2001 amb la publicació de Ressons del meu paisatge. Altres reculls poètics de l’autora són Violència: poemes que enyoren l’amor (2003), Doll de foc (2004), Íntima paradoxa (2006), Cuc de seda (2019) o La pell de vidre (2026). També publica poemes i textos en reculls col·lectius, opuscles de la Setmana Santa Tarragonina i de Cervera del Maestre, així com en diverses revistes i diaris. Paral·lelament a la producció literària, treballa durant vint-i-cinc anys a les emissores de ràdio de Luis del Olmo Onda Rambla i Onda Cero.

Obté més d’una cinquantena de premis i reconeixements en certàmens poètics i concursos literaris celebrats arreu de Catalunya, i és guanyadora dels tres premis ordinaris —Flor Natural, Englantina d’or i Viola d’or i argent— dels Jocs Florals d’Almoster i dels Jocs Florals de la Tardor de Barcelona.

Forma part de diversos col·lectius literaris dels Països Catalans. És fundadora del grup poètic La Catedral i una de les fundadores de L’Antiquari, tots dos a Tarragona. També és membre del grup poètic de l’Ateneu de Tarragona, del Seminari d’Investigació Poètica i del grup Poesia Viva de Barcelona. A més, és delegada de Tarragona i Castelló de la Fundació Antonio Machado de Cotlliure.

És sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.