Autors i Autores

Simona Gay
1898-1969

Simona Gay a l'edat de 12 anys.
Aquarel·la pintada per Simona Gay.

Biografia

Simona Pons i Trainier, coneguda literàriament com a Simona Gay, neix el 1898 a Illa del Riberal, municipi de la comarca del Rosselló. És la quarta filla del doctor Simon Pons i d'Antoinette Trainier i germana petita del poeta Josep Sebastià Pons.

Comença els estudis primaris a l'escola del seu poble i els continua, sempre en francès, al convent de les religioses benedictines de Portbou. El 1914 torna a Illa on la trasbalsen dos esdeveniments familiars: la mort de la seva germana Magdalena i l'absència, per discrepàncies amb els pares, del seu germà escriptor. Aviat es casa amb el seu cosí, el magistrat Leon Gay, que és disset anys més gran que ella. El treball del marit l'obliga a recórrer diverses ciutats franceses fins que la parella s'instal·la a París en ple barri llatí. Als estius freqüenten Illa, Cotlliure i Oleta del Conflent on passen les vacances amb els seus fills André i Jacqueline.

Entrada la segona dècada del segle XX, Simona Gay comença a escriure i a col·laborar a les revistes locals. Amb el suport del seu germà Josep Sebastià, el 1927 participa als Jocs Florals de la Ginesta d'Or de Perpinyà on és premiada per "Adéu a Illa" i "Nineta meva". Per aquells anys coneix el poeta menorquí Gumersind Gomila amb qui estableix una gran amistat. El 1932 apareix el seu primer llibre de poesies, Aigües vives que, prologat pel també poeta i amic de l'autora, Tomàs Garcés, és editat en català i francès a París. Hi poetitza el seu propi món, les seves vivències, i sobretot el paisatge del Rosselló, especialment de l'Illa, el seu poble enyorat. El 1933 publica a la Revista de Catalunya un llarg poema narratiu: "El gorg estelat". És per aquesta època que comença l'etapa de recuperació del folklore rossellonès amb el recull de pregàries, cançons i llegendes.

La segona obra, novament editada a París, és Lluita amb l'àngel (1938). Hi destaca el poema que dóna nom al llibre i que Carles Riba qualifica com excepcional. La tendresa i el ressò dels melangiosos versos primerencs han donat pas en aquest poemari a la tristesa i l'aspror motivades per una crisi personal. Després de les penúries derivades de la segona guerra mundial, el 1947 participa amb altres artistes en el Primer Saló d'Art Català de París on exposa una de les seves aquarel·les, fruit de la seva altra pràctica artística, la pintura. A l'any següent forma part del consistori dels Jocs Florals de Perpinyà i participa en els Jocs Florals de la Sorbona. Entre 1956 i 1965 col·labora a la revista rossellonesa La Tramontane.

Posteriorment, el dolor causat per una malaltia física que pateix és agreujat el 1962 per la mort del poeta Josep Sebastià Pons, germà i mestre literari. El 1964 rep la Flor Natural dels Jocs Florals de Perpinyà i el 1965 publica a Barcelona La gerra al sol, llibre de poemes dedicat a la memòria i a l'evocació del seu germà també pintor com ella. El paisatge, testimoni d'un temps passat, embolcalla els espais naturals comuns que els unia. Aquest mateix any mor el seu marit i la seva mare. Malgrat la solitud i la malaltia que l'envaeixen, Simona Gay encara té força per escriure el seu dietari, inèdit fins ara, Trois mois qui ont compté dans ma vie. Té temps per publicar alguns contes, "La font d'oli" (1967) i "El poder i el cant" (1968), començats anteriorment, però no pot acabar la biografia sobre el seu germà. Mor el 26 de març de 1969.