El caràcter individual i col·lectiu d’aquest volum de poemes fa que també sigui molt universal, com és, de fet, tota la gran literatura; i aquesta doble qualitat s’intensifica, a més a més, amb el seu marcat accent femení, ja que ens parla a cadascun de nosaltres també des d’una visió coral de la feminitat. Concretament, Marta Giné revisa amb els seus versos les diverses herències i formes de transmissió que li han fet possible esdevenir veu adulta i veu poètica a través de la complexa experiència de la maternitat, que podríem dir que és el pilar que sosté tot el llibre, i que s’explora des de vivències i rols diferents. Ens ho diu el títol: Els mugrons ploren sang anticipa el fet que el desig (entès estrictament en clau vital) i sobretot el dolor conflueixen en la veu poètica dels seus versos. Amb la vivència de la maternitat en primera persona, o en una altra, el títol ens suggereix que el miracle, la bellesa i, alhora, el patiment són inherents al fet de néixer, criar i fer créixer; i que gestar i parir, a més, no han de ser necessàriament sinònims de vida.

(Núria Casado. “Els mugrons ploren sang de Marta Giné. Una polifonia multigeneracional sobre el cicle de la vida”, Arts: revista del Cercle de Belles Arts de Lleida, núm. 59, 2025, p. 45-46. En línia)

* * *

Servint-se de l’efecte dramàtic dels cors en la poesia grega, passant pel cant dedicat a la mare morta fins a arribar a la poetització de la figura de Santa Anna, en les cinc parts que integra Els mugrons ploren sang, Marta Giné Janer desgrana l’herència del món femení que hem rebut —i lleguem— les dones en el nostre camí com a éssers humans des de la feminitat que ens caracteritza a cadascuna de nosaltres. I això en versos continguts, despullats de tota retòrica ornamental per tal d’enfocar amb precisió el sentit últim de cada poema en el qual, sovint, l’autora, una dona culta i sensible a l’herència literària rebuda, hi intercala la veu d’altres poetes que n’apuntalen el discurs: Maria Mercè-Marçal, Charles Baudelaire, Joan Oliver, Alejandra Pizarnik, Vicent Andrés Estellés, Montserrat Abelló, Juan Ramón Jiménez, W.H. Auden...

Resulta significativa en aquests poemes de Marta Giné Janer la presència d’un Tu que l’autora sempre escriu amb majúscula, conscient com és que les persones som diàleg i ens fem en el diàleg, donant a entenent que ningú no pot parlar de si mateix sense parlar dels altres, en aquest cas un Tu-cordó umbilical que lliga la genealogia femenina de mares a filles.

(Teresa Costa-Gramunt. “Oda a la genealogia femenina”, Eix Diari, 3 de novembre de 2025. En línia)