Autors i Autores

Guillem-Jordi Graells

Fotografia de la representació d'Onze de Setembre a les Cotxeres de Sants el 1977. © MAE - Institut del Teatre. Josep Ros Ribas.
Guillem-Jordi Graells, segon per l'esquerra, amb Josep Montanyès, Fabià Puigserver, Carlota Soldevila i Antoni Cruells a la inauguració d'una exposició sobre el Teatre Lliure en ocasió del seu desè aniversari.
L'autor i la seva gossa a cala s'Alguer.
Signatura dels models de contracte d'edició digital, entre escriptors i editors, el 2011. D'esquerra a dreta: Miquel de Palol, Xavier Mallafrè i Guillem-Jordi Graells. © Carme Esteve/AELC.
Guillem-Jordi Graells durant el Seminari sobre la Traducció organitzat per l'AELC el 2013. © Carme Esteve/AELC.

Biografia

Guillem-Jordi Graells Andreu neix a Terrassa el 22 de maig de 1950. El 1958 la seva família es trasllada a Barcelona, on entra en contacte amb el món literari i cultural català, primer a través de l'escoltisme i després en l'àmbit universitari. Amb Oriol Pi de Cabanyes, participa en l'organització de la campanya "Català a l'escola", els anys 1969-70, i junts s'inicien en el món cultural de la mà d'Albert Manent i Josep Benet. Amb el mateix company, el 1971, entra al Consell de Redacció de la revista Serra d'Or i simultàniament realitza el conjunt d'entrevistes que formarien part del llibre La generació literària dels 70, llibre que va ser segrestat per la censura al cap de pocs dies i que va donar nom a la nova generació d'escriptors sorgits en aquell tombant de dècada. Participa en la reconstitució del Centre Català del Pen Club i n'és vocal de la Junta en l'inici de la nova etapa.

Es llicencia en Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1973 amb una tesina sobre Joan Puig i Ferreter, autor sobre el qual ha publicat i editat nombrosos treballs i textos. Aquest any, entra com a professor a l'Institut del Teatre, on obté al mateix temps el títol d'Arts Dramàtiques. Xavier Fàbregas l'integra en l'equip de crítica teatral del setmanari Destino, feina que abandona quan decideix crear amb Josep Montanyès i Fabià Puigserver la companyia independent Teatre de l'Escorpí, on realitza les primeres feines com a dramaturg, director d'escena i productor. La seva primera obra, Onze de Setembre, és d'aquesta època.

El 1977 comença a donar classes a les dependències de la Universitat de Barcelona a Tarragona, formant part de l'equip de Jaume Vidal Alcover. Al mateix temps, assumeix la direcció-gerència de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on estrena les primeres traduccions i adaptacions. El 1980, deixa el Lliure per discrepàncies amb el col·lectiu davant d'un intent de censura i poc després ha de deixar, també, la docència universitària a causa de la Llei d'incompatibilitats. És en aquest mateix any que comença una nova etapa a l'Institut del Teatre, sota la direcció de Josep Montanyès, de la qual Graells forma part, primer com a cap d'estudis i, després com a sotsdirector, càrrec que manté fins al 1988. Paral·lelament, s'incorpora a la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, on és vocal (1980-85), tresorer (1985-88), secretari (1988-91) i vicepresident (1998-99). En representació de l'AELC, ha estat membre de la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes, entitat que va contribuir a rehabilitar.

El 1981 crea amb Pere Planella la companyia Zitzània/teatre, on participa com a autor, traductor i promotor d'una dotzena de produccions, fins al 1998. Simultàniament, treballa per a altres companyies i institucions: Teatre de Sants, Teatreneu, Centre Dramàtic de la Generalitat, Teatre Victòria, etc. Manté una important activitat com a traductor de teatre: trasllada al català i, en menor mesura, al castellà, obres d'autors com Alessandro Baricco, Edward Bond, Jean Cocteau, Copi, Neil Dunn, Per Olov Enquist, Dario Fo, Israel Horovitz, Henrik Ibsen, Josep Kesselring, Bernard-Marie Koltès, Eugène Labiche, Alfred de Musset, Mark Ravenhill, Stephen Sondheim, August Strindberg, Edward Thomas, Anton Txèkhov i Nigel Williams, entre altres. Paral·lelament, i durant aquest període, comença la seva activitat com a guionista, tant a la ràdio com a la televisió, en programes de divulgació i juvenils. A partir de 1985 torna a col·laborar amb el Teatre Lliure amb noves traduccions i adaptacions i s'incorpora a l'equip gestor del "Projecte de Futur", que dóna peu a la Fundació Teatre Lliure, de la qual n'és patró i vocal de la Junta de Govern d'ençà del 1988. Un any més tard n'esdevé, també, membre del Consell de Direcció (1991-2000) i ocupa diversos càrrecs: Cap de Dramatúrgia i Director Literari (1989-96), Director Adjunt (1991-94), Codirector (1998-2000), Cap de Comunicació (2000-2002) i membre de l'Equip de Direcció Artística, des del 2003 fins al 2011.

El 1991 funda l'Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra, que coordina fins al 1995, i amb la qual realitza diversos treballs dramatúrgics. També treballa per a Tanttaka Teatroa, el Gran Teatre del Liceu, l'Orquestra Ciutat de Barcelona, el Centre Dramàtic del Vallès, Arteszena, la companyia Lloll Bertran, Monti & Cia, etc. Fa d'assessor del Govern Basc per a la reorganització de l'Antzerti Eskola. És nomenat membre del Comitè de Lectura del Centro Dramático Nacional i Redactor en Cap del Projecte Ciutat del Teatre. Pel que fa al guionatge, a més d'escriure la pel·lícula i minisèrie La febre d'or, un parell de sèries per a TV3 i una telenovel·la, presideix l'associació Guionistes Associats de Catalunya durant la fase constituent. A més, ha estat Director de Serveis Culturals de l'Institut del Teatre i comissari de les exposicions La creació de l'efímer (2001), Els Joglars, 40 anys (2003), L'auca del senyor Rusiñol (2007), Lluny de la terra baixa! (2008), Institut del Teatre. Els primers cent anys (2013) i Anna Lizaran (2014).

Al llarg de la seva trajectòria Guillem-Jordi Graells ha publicat diversos assajos entorn del fet teatral, com ara Cinc escenògrafs catalans (1985), Aspecten van het hedendaags Spaans theater (1987), amb Enric Huertas, Fabià Puigserver scénographe (1995), amb Giorgio Ursini o Fabià Puigserver (1996), amb Antonio Bueso. Ha tingut cura de l'edició de les Obres completes de Maria Aurèlia Capmany (6 vols., 1993-2000) i del Teatre complet de Joan Puig i Ferreter (7 vols., 2001-2003); a més de l'edició de llibres com Teatre lliure, 1976-2006 (2007), publicat amb motiu del 30è aniversari d'aquesta entitat o Teatre vuitcentista d'autor terrassenc (1865-1870) (2014), amb textos de Joaquim Marinel·lo i Bosch, Pere Antoni Ventalló i Vintró i Josep Roca i Roca. Col·labora en les principals revistes teatrals de l'àmbit català –Estudis Escènics, Hamlet, Pausa i Documents de la dansa i el teatre– i en revistes culturals com Serra d'Or. Ha prologat títols de Jordi Begueria, Jordi Coca, Jaume Creus, Jordi Galceran, Carles Reig o Jordi Sànchez, entre altres. El 2014 s'encarrega de la selecció de textos de l'espectacle d'homenatge a Miquel Martí i Pol al Teatre Victòria, amb motiu del 10è aniversari de la mort del poeta.

Des de l'any 2007 fins al 2015 és el president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Amb aquesta entitat ha format part de la Comissió Delegada de CEDRO i del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes; i ha representat els escriptors en llengua catalana a l'European Writers' Council, del qual va ser membre de la Junta directiva durant el període 2009-2011. Durant el seu mandat com a president de l'AELC ha impulsat diverses iniciatives destinades a defensar els interessos professionals dels escriptors en llengua catalana davant l'administració i les indústries culturals. Destaquen, entre altres, la negociació de l'AELC i l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) amb el Gremi d'Editors de Catalunya per a consensuar les diverses tipologies de models de contracte; així com l'elaboració sota el seu mandat de dos estudis que analitzen el nivell i l'evolució en la professionalització dels escriptors en llengua catalana (2007 i 2014).