«L’escriptura d’en Lluís Hansen té dues virtuts per damunt de totes: l’elegància de la simplicitat i la densitat de les situacions que transcriu. No és en absolut una escriptura adolescent. És cert que en Lluís no és cap noiet i que té darrere seu una experiència professional (en altres terrenys no pas teatrals) i vital ja adulta, però això no vol dir res a l’hora d’escriure. Quan parlo d’escriptura «adolescent» no em refereixo tant a l’edat real de l’escriptor com a la seva maduresa estilística. Els seus diàlegs són concisos i ben dibuixats, com fets amb tiralínies; els seus personatges són aparentment freds com el glaç però amb profundes contradiccions i insatisfaccions; les seves situacions semblen banals en una primera lectura, però en realitat són plenes de sentiments complexos que les converteixen en radiografies cruels de la realitat.»

Sergi Belbel al pròleg de Christophe (1999)

***

«És un magnífic espectacle d’estil clown que respecta no tan sols l’argument sinó també part del text original, amb les seves màximes irrefutables, però que introdueix alguns detalls menys clàssics, com la tan actual qüestió de la llengua (Pompeu hi treu el cap), i que fins i tot juga amb la participació del públic en el 5 x 10, un joc sobre la demagògia que fa sucumbir qualsevol que tingués dubtes sobre la proposta. Si la dramatúrgia de Lluís Hansen és molt eficaç, la solvència gestual dels dos actors i, el més important, la claredat en la dicció —que tantes vegades trobem a faltar— són totals.»

Santi Fondevila ressenya Les dones sàvies. Diari Ara, 16 d’octubre de 2016. En línia.