Autors i Autores

Jordi Sedó

Número 418 de la revista Escola Catalana.

Articles sobre lingüística

Hi ha expressions de lloc que, presentades sense article no fan ben bé referència a un lloc sinó a l'activitat que s'hi acostuma a fer. Així, les expressions anar a col·legi o anar a escola volen dir 'anar-hi a estudiar', mentre que anar al col·legi o anar a l'escola signifiquen estrictament 'anar a l'edifici on es troba ubicat un centre docent'. Així, l'empleat de l'empresa de serveis que hi fa la neteja va al col·legi amb cotxe, mentre que el nen que hi està matriculat va a col·legi amb cotxe, tret que hi vagi, posem per cas, un dissabte per jugar-hi un partit de futbol. En aquest cas, va al col·legi per jugar a futbol. Observeu que la frase Aquest nen va a col·legi per jugar a futbol ens remet a la idea d'un mal estudiant per a qui el col·legi tingués un únic interès: l'estona de jugar a pilota.

("El valor de certes expressions de lloc", dins "Sense pèls a la llengua", Escola Catalana, núm. 418, març 2005)

* * *

I és que corrents no és el gerundi del verb córrer, sinó un adverbi, òbviament procedent del mateix ètim, que vol dir 'molt de pressa'. Per tant, no cal córrer en el sentit físic del terme per a fer una cosa corrents. (La Júlia sempre ha de dinar corrents perquè, a la tarda, entra a treballar molt d'hora) De la mateixa manera, hom pot arribar en un lloc corrent sense haver-hi arribat corrents si, per exemple, el corredor ha fet marrada voluntària. És a dir, si ha dut a terme l'acció de córrer mentre venia, però ho ha fet sense pressa per a arribar al punt de destí.

("Corrent(s)", dins "Sense pèls a la llengua", Escola Catalana, núm. 431, juny 2006)

* * *

[...] el parlant, avesat a la forma popular mentres i conscient que no és una forma genuïna, sovint s'afanya a corregir-la amb un rigor que celebrem; però molts cops succeeix que, en el seu afany, va massa enllà i corregeix erròniament el genuí mentrestant amb un lamentable *mentretant, que enlletgeix la frase i danya l'idioma i les orelles sensibles. Així doncs, prou de dir frases com ara *Els homes fregaven els plats i, mentretant, les dones llegien el diari, quan podem dir de manera molt més àgil Els homes fregaven els plats i, mentrestant, les dones llegien el diari.

("Mentre", dins "Sense pèls a la llengua", Escola Catalana, núm. 437, febrer 2007)