EVASIÓ

Una força centrífuga domina
l'home del nostre temps:
un nòmada constant, un vagabund empès
cap a la perifèria d'un món
de límits insegurs, esborradissos.
Grans magatzems, estadis, autopistes
són els vectors, les línies de fuga.
Una incansable evasió. Un camí
sense retorn... I l'home ja no es troba
amb ell mateix. Una buidor infinita
l'envolta, com a únic recer, mentre les mans
defalleixen, vençudes, sota el pes
dels objectes efímers.

(Fuga del mil·leni. Barcelona: Proa, 2000)

* * *

NEGUIT

Avui, quan la nuvolada negreja,
sóc un Narcís desficiós, que enyora
l'estany del cel; però les ombres m'amenacen
amb l'estilet d'una por vella. Els altres giravolten,
en un remolí de desigs, al caire de la mort,
i ignoro si la solitud ve de fora
o si és el mirall del nostre ésser suficient;
tenim, a les mans, la joguina de la raó,
i aviat la fem bocins. Com xiquets nus plorem,
i demanem l'engruna d'un amor
que ens salvi. En la contradicció vivim, i en la
penombra
d'un atzucac -al peu dels murs on retopa el silenci.

ATZAR

El món és, per a tu, fosca matriu,
domini de l'atzar, rodó silenci.
I s'entela, al mirall, la teva imatge:
geometria d'ombra,
pla tangent a l'esfera,
papallona que vola cap als somnis,
adolorit germà, de vida efímera.

(Narcís i l'altre. Barcelona: Empúries, 2001)