Lluïsa Julià
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Lluïsa Julià Capdevila neix a Barcelona el 2 de febrer de 1958.

A la capital catalana hi cursa el batxillerat i comença els estudis de Filologia a la Universitat de Barcelona. L'any 1980 es llicencia en Filologia Catalana, especialitat de Literatura, i des de 1982 exerceix com a professora i catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes a diferents centres com l'Institut de batxillerat Isaac Albéniz de Badalona o, més endavant, l'IES Carles Riba de Barcelona (IES Vall d'Hebron a partir del curs 2003-2004). Actualment exerceix la docència al IOC - Institut Obert de Catalunya -, d'on n'és Cap del Departament de Llengua Catalana i Literatura.

Durant tots aquests anys compagina l'ensenyament amb la tasca d'investigació i així, l'any 1986, és coautora de l'obra didàctica Literatura Catalana, 3er BUP. De la mateixa manera, prepara una guia didàctica sobre narracions de Joaquim Ruyra, sota el títol Una tarda per mar i altres narracions (1991).

L'any 1990 es doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona amb un estudi sobre la narrativa de Joaquim Ruyra, autor sobre el qual ha publicat nombrosos articles i estudis. Així, l'any 1991 apareix l'obra Ruyra, inèdit, el 1992 Joaquim Ruyra, narrador i el 1995 l'Epistolari de Joaquim Ruyra. Amb la Biografia de Joaquim Ruyra, publicada l'any 1996, obté el Premi d'assaig Quima Jaume de 1995.

L'any 2003 forma part de la comissió organitzadora de l'Any Ruyra (2003-2004) com a especialista en l'obra de l'escriptor i, el maig del mateix any, del Comitè organitzador del Simposi sobre Joaquim Ruyra. De la mateixa manera, és comissària de l'Exposició Joaquim Ruyra. Aquest mateix any apareix l'obra Vosaltres, paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià, escrita en col·laboració amb Teresa Pascual

Com a especialista en el Modernisme, estudia autors com Caterina Albert (Víctor Català) i Prudenci Bertrana, així com escriptors més moderns com Joaquim Folguera, sobre el qual en realitza, l'any 1994, l'edició de la seva Poesia. El 1992 publica un assaig sobre la novel·la Laura a la ciutat dels Sants, de Miquel Llor, i més recentment, el 2007, realitza una edició nova de la novel·la amb un estudi introductori.

El treball de Lluïsa Julià també destaca per les aportacions que fa en la investigació sobre la literatura escrita per dones. Així, cal esmentar els estudis realitzats sobre l'escriptora mallorquina Maria-Antònia Salvà. L'any 1996, coordina i és coautora del llibre Lectures de Maria-Antònia Salvà, el 1997 publica l'Epistolari entre Josep Carner i Maria-Antonia Salvà i edita el manuscrit inèdit Viatge a Orient (1998), escrit conjuntament amb Miquel Costa i Llobera. És coautora de l'antologia de poetes catalanes del segle XX Paisatge emergent i, l'any 2002, publica l'antologia poètica de Maria-Mercè Marçal Contraban de llum, on realitza un extens estudi introductori. És especialment rellevant l'obra Tradició i orfenesa (2007), on l'autora fa un recull dels seus estudis sobre escriptores catalanes. El 2013 surt a la llum el seu treball Els miralls de la ficció. La narrativa de Maria-Àngels Anglada, el primer assaig complet de la narrativa de Maria Àngels Anglada, per al qual ha pogut comptar amb documents inèdits de l'arxiu familiar de l'autora. Ha contribuït decisivament en l'estudi i difusió de l'obra de Maria-Mercè Marçal, amb nombrosos treballs i estudis, d'entre els quals destaca la primera biografia de la poeta: Maria-Mercè Marçal. Una vida (2017).

Ha estat coordinadora literària de l'edició electrònica del Qui és Qui de les lletres catalanes, de la Institució de les Lletres Catalanes, consultable a través d'internet des de l'any 2000, i membre dels Comitès d'Escriptores i de Projecció Internacional (1998-2001). Forma part de la fundació del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN Club (1994-1998) i posteriorment n'és vocal de la Junta (1998-2001), en substitució de Maria-Mercè Marçal i per voluntat expressa de la poeta. Cal destacar, també, la seva tasca com a jurat de diversos premis de poesia com el Carles Riba, el Serra d'Or, el premi de la Crítica Catalana o l'Amadeu Oller per a joves poetes inèdits.

També col·labora en mitjans de comunicació com els diaris Avui o El País, i en revistes científiques i culturals com Els Marges, Reduccions, Randa, Serra d'Or, El Temps, Revista de Catalunya, Revista d'Estudi Femenins o Caràcters, entre d'altres.

Entre els anys 2001 i 2009, Lluïsa Julià és Secretària General de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Del 2010 al 2015 és membre de la junta nacional d'Òmnium Cultural.





--------------------



L'autora al seu estudi, el juny de 2001. © Toni Vidal.
+ ampliar






Presentació del llibre Vint-i-cinc anys de l'aelc (1977-2002). Gran Teatre del Liceu, 22 d'octubre de 2002.
+ ampliar






Lluïsa Julià i Carme Riera, durant el V Premi Jaume Fuster, a l'AELC, el 21 d'abril de 2005.
+ ampliar






Amb Pere Gimferrer i M. De la Pau Gener, el 21 de novembre de 2002, al Pati Llimona de Barcelona.
+ ampliar






A la 42 convocatòria del Premi de Poesia Amadeu Oller per a poetes inèdits, l'any 2006. © Foto Quality.