Novel·la de detectius, explica la història d'un crim. Hi estan implicats els homes i dones de la companyia de la commedia dell'arte italiana que ha fet venir a Barcelona el senyor Joan d'Aroles, el mort de la història. Jaume Plagumà, el portantveus del rei, que ha rebut la invitació del seu amic d'Aroles, es veu embolicat en el crim i l'ha de resoldre aviat, abans que la Santa Inquisició s'hi posi pel mig. La novel·la és magistral quant a ambientació: la Barcelona del 1582, al barri residencial antic. Es passeja pels llocs més coneguts d’aquest indret: Plaça Reial, Drassanes, Porta Ferrissa, Sant Pau del Camp, etc. Són excel·lents les descripcions de la ciutat, així com dels personatges que s'hi mouen. Utilitza un narrador omniscient que combina de manera molt correcta les descripcions i els diàlegs dels personatges. Quant als personatges, n'hi ha dos que estan força ben trobats: la signora Ortència, l'actriu principal de la Companyia i màxima implicada en l'afer de la mort, grotesca i misteriosa alhora, i el detectiu Jaume Plagumà, qui sap aconduir perfectament el fil del procés de descoberta del misteriós crim. [...]

Teresa Juvé coneix perfectament l'escriptor Arthur Conan Doyle, sobretot El gos dels Barkerville: el duet format per Sherlok Holmes i el seu inseparable doctor Watson recorden el detectiu de la nostra novel·la Jaume Plagumà i el seu amic Joanola, els quals es passegen des de la meitat de la novel·la fins al final inseparables.

En conjunt, la novel·la està força ben construïda, i manté el suspens fins al final, tal com demanen les novel·les d'aquest gènere.

Núria Cabré Castellví: "La commedia dell'arte sota sospita", dins de l'Àlbum Teresa Juvé, 2004.

* * *

En una literatura com la catalana, que ha sofert forçosos parèntesis i se sustenta en una població no tan abundant com la d'altres països, es fa palès que l'aportació de l'autora és important. Ha escrit catorze novel·les, ambientades a la Catalunya de Felip II, de les quals, fora de la primera, El portantveus s'ha equivocat, editada per Columna, l'editorial Proa n'ha publicat una tercera part des de l'any 1978 fins avui. Alguns dels seus títols són: La Commedia dell'Arte sota sospita, Els assassins eren més d'un, Juguesca mortal. La propera apareixerà el maig d'enguany, també a Proa. Destaquen per un estil precís i sintètic, pel dibuix detallat del personatge detectiu i del col·laborador complementari, pel pols que manté la intriga de cada argument, i, especialment, per la interessant documentació sobre la vida política, econòmica i social del nostre país entre els anys 1500 i 1600.

Maria Barbal. Dins de l'Àlbum Teresa Juvé, 2004.

* * *

La força d'aquest llibre, un testimoniatge excepcional, rau en la plena implicació de l'autora en les vides presents i passades de totes aquelles dones, però sense confondre-s'hi mai i primer de tot hi ha el seu criteri, que és de comprensió sense límits, amb la garantia de la independència d'esperit. Com més sap, més comprèn i ho deixa dit amb una serenitat implacable. Perquè a l'aiguamort hi ha de tot, pitjor que els aiguamorts sense humans; Teresa Juvé n'ha fet un paratge protegit, amb una natura viva que per l'art de la paraula se salva, remogut per la llibertat de l'escriptor, feliç, gosaria dir, per poder-se contrastar, per miracle, en estat de represa del tema i de reescriptura, amb una realitat posterior en seixanta-cinc anys, però admirada de veure-s'hi reflectida, responsabilitzada i amb el pòsit inalterable. Tot el que Teresa Juvé fa amb les dones, em fa pensar amb el que la Yourcenar feia, és a dir, escrivia sobre els homes. Hi coincideix en la veritat i en la pietat, més commoguda que no semblava. Així, amb tres paraules, escrites esglaonadament, una sota l'altra, en majúscules i en llatí, a la dedicatòria autògrafa d'un exemplar que m'envià de l'edició del Livre de poche de Memòries d'Adrià, com a record, deia, d'una hora de conversa a Barcelona (juny del 1964) amb tres paraules: dic, coincidia, en forma d'aspiració del fons de l'ànima per al món, amb la qualitat moral i creativa d'aquest llibre de Teresa Juvé: Felicitats-Libertas-Humanitas. [...]

Teresa Juvé escriu amb llibertat d'esperit i no permet que es cregui o es faci creure (ni amb bona fe) que els derrotats, els humiliats i ofesos, pel sol fet de ser-ho deixen enrere el que havien estat i només els acompanya el que tenien de bo (qui no en té un bocí en un racó?). [...]

A l'epíleg, Teresa Juvé fa, breument, referència als temps immediatament posteriors a la novel·la crònica de memòries que amb tanta excel·lència ens ha servit. La davallada, fugint dels alemanys, cap a Tolosa, el retrobament amb el pare, els estudis universitaris, la resistència fins al grau de capità a les Forces Armades de l'Interior fins que, passat temps, es trobarà amb l'home de la seva vida: Josep Pallach. Ben bé que hauria plagut al gran patriota, pedagog i líder polític la publicació definitiva en català d'aquest llibre, tan singular, tan ple de vida!

Joan Triadú: "Hauria plagut a Yourcenar", Avui Cultura, 7 de juliol de 2005.