Mireia Lleó i Bertran neix a Barcelona l’any 1960 en el si d’una família d’artistes plàstics i s’interessa per la poesia des de l’adolescència. És Llicenciada en Geografia per la Universitat de Barcelona i compagina la feina de mestra amb l’escriptura.

El 1995 guanya el Premi de poesia catalana L’Espurna del Clot pel recull Brots d’enyor, que publica amb l’Editorial Columna l’any següent. A aquest primer, el segueixen els poemaris Amb terra al pensament (Parsifal Edicions, 1999), guardonat amb el Premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni; Parc encès (Editorial Columna, 2000), Premi Ciutat d’Olot Joan Teixidor de Poesia, i Laberints secrets (Cossetània Edicions, 2001), guanyador del Premi Decàlia.

L’any 2018 publica el recull Camins lluents de rosada (Témenos Edicions), una proposta de creació poètica a partir de l’obra de Joan Salvat-Papasseit i, el 2019, Entre els ulls i el dir (Curbet Edicions), una trilogia que compren els poemaris Contraforts, La primera paraula i Dona i paisatge, escrits entre el 2003 i el 2018.

Així mateix, alguns dels seus poemes figuren en les antologies Poemes de la vinya i del vi (2003), Les vacants: antologia de textos de dones del segle XX (2005), Màscares i reclams: vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló (2011) i Tombes i lletres (2011).

Participa en diferents seminaris, simposis i jornades d’estudi, i en les sessions per al Foment de la Lectura Casal dels Infants de Santa Coloma de Gramenet, organitzades per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Actualment, col·labora a la revista Caràcters i a la Revista de Girona, on escriu articles de crítica poètica.

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).