Mireia Lleó i Bertran neix a Barcelona l’any 1960 en el si d’una família d’artistes plàstics i s’interessa per la poesia des de l’adolescència. Estudia Magisteri i es llicencia en Geografia per la Universitat de Barcelona. Compagina la feina de mestra amb l'escriptura.

El 1995 guanya el Premi de poesia catalana L’Espurna del Clot pel recull Brots d’enyor, que publica amb l’Editorial Columna l’any següent. A aquest primer, el segueixen els poemaris Amb terra al pensament (Parsifal Edicions, 1999), guardonat amb el Premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni; Parc encès (Editorial Columna, 2000), Premi Ciutat d’Olot Joan Teixidor de Poesia; Laberints secrets (Cossetània Edicions, 2001), guanyador del Premi Decàlia, i Batecs a cor obert (La Comarcal Edicions, 2002), premi Alella a Maria Oleart.  

L’any 2018 publica el recull Camins lluents de rosada (Témenos Edicions), una proposta de creació poètica a partir de l’obra de Joan Salvat-Papasseit i, el 2019, Entre els ulls i el dir (Curbet Edicions), una trilogia que compren els poemaris Contraforts, La primera paraula i Dona i paisatge, escrits entre el 2003 i el 2018.

Així mateix, alguns dels seus poemes figuren en les antologies Poemes de la vinya i del vi (2003), Les vacants: antologia de textos de dones del segle XX (2005), el llibre col·lectiu Trobada de poetes a vora la pintura d’Esther Boix (2008), Màscares i reclams: vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló (2011) i Tombes i lletres (2011).

Participa en diferents seminaris, simposis i jornades d’estudi. L’any 2012 assisteix al XXI Seminari de Traducció Poètica de Farrera, i ha col·laborat en les sessions per al Foment de la Lectura Casal dels Infants de Santa Coloma de Gramenet, organitzades per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Actualment, col·labora a la revista Caràcters i a la Revista de Girona, on escriu articles de crítica poètica.

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).