Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat ,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
 

* * *
 

La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.

Sota les pedres
l'escorpit
balla que balla.
La pluja, lenta,
fa camí
fins a la cambra.

L'escala fosca
del desig
no té baranes.
 

* * *
 

Tinc els ulls de fusta.
De tant en tant, un cuc hi plora.
 

* * *
 

Llum al balcó
i l'estrall a la porta.

Giro la moneda
i és la lluna.