Autors i Autores

Hermínia Mas

Comentaris d'obra

"Ulldevellut va guanyar el premi Folch i Torres de l'any passat, va ser publicat amb uns bonics dibuixos de Susanna Campillo a la Galera fa un parell de mesos i ja n'ha venut dues edicions. Com diria Teresa Duran, no hi ha llibres per a nens i llibres per a grans, només hi ha llibres dolents i bons i aquest és un d'aquests últims."

(Josep Maria Huertas. El Periódico, 5 de juliol del 2000)

* * *

[Idriss, la noia del fil de seda] "Viatgera apassionada, ha conegut els costums i les tradicions de pobles asiàtics, i els paisatges on aquests pobles viuen i creen llegendes. La que l'autora ens transmet és tendra i poètica. I rica com un pur conte oriental. És, al capdavall, una història d'amor, narrada en capítols breus, de continguda literatura."

(Miquel Rayó. Diari de Mallorca)

* * *

[Amb ungles lleus li esquinça...] "Mas ens ha travat un llibre àgil, desentès de retòriques buides, que incita a la relectura. La seva poesia no sap què és l'enfarfec perquè raja espontània i continguda alhora, sense noses, sense forçar res."

(Antoni Pladevall. Avui, 24 de setembre de 1989)

* * *

"E-mail de Buenos Aires és una obra farcida d'aclucades d'ull, de complicitats amb el lector. És un cant a la bellesa de la lectura."

(Toni Mata. Regió7, 24 de gener del 2004)

* * *

Un jurat format, entre d'altres, per Francisco Brines va atorgar al llibre d'Hermínia Mas (1960) el premi que ara es publica La pell del pensament]. La trajectòria de l'autora ha estat intensa des que guanyà l'any 1995 el premi Miquel de Palol, no només com a poeta, sinó també com a autora de contes infantils. L'atenció de La pell del pensament se centra a cercar el nucli viu, material o corpori, de l'essència del record. Mas fa una recerca incessant de la memòria personal a partir de l'experiència d'una infantesa rural en què són presents encara la rígida jerarquia familiar, els cicles acordats amb la natura i el descobriment del paisatge, de manera que la imatge dels camps de blat, molt reiterada en el llibre, esdevé la cinta que enllaça el present amb el passat.

L'autora té una especial sensibilitat per recollir un món que queda empetitit en el poema com un joiell.

(Susanna Rafart. Avui, 28 d'octubre del 2004)