Les roques del Fascicle i els seus voltants es troben malmesos pels incendis. Tot i així, avui a la tarda en Joan Rovira, el gos Mel i un servidor hi hem obert dues vies, una de les quals a la paret més alta de l’indret, batejada com a "Escatar vores". Finalment acabem, com sempre, amb presses: "Òscar, fixa’t en el cel, potser avui al vespre hi haurà pluja. Marxem!", em comenta el "Ràpies" mentre desgrimpa per roca escamosa. Ràpidament travessem el monestir de Montserrat per anar a buscar els cotxes abans que es faci de nit, i ens acomiadem fins a la propera aventura.

L’endemà, mentre em refrego els ulls incrèdulament, escolto una terrible notícia que em colpeja profundament: el massís de Montserrat ha patit durant la nit un desplomament tempestuós d’una magnitud destructora mai vista. Tota la muntanya s’ha desfigurat al complet, els carrers del monestir han estat arrasats per una colossal riuada de pedres, troncs i aigua i molts cotxes s’han estimbat. Les carreteres d’accés a la muntanya han quedat tallades per gegantines esllavissades, les canals han estat desfigurades per sempre i el restaurant de Santa Cecília ha desaparegut de sobte, endut canal avall, mentre que hi ha hagut dos morts en esfondrar-se un pont de l’autovia a Esparreguera... Acaba de néixer un nou Montserrat, gestat dramàticament durant molt poca estona!

(Text titulat "Aliens a una catàstrofe imminent", del llibre Escalades a Montserrat, el Cairat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Valls: Cossetània Edicions, 2011, p.82)