No coneixes la veu que
                   imperiosa a l’alba et diu
                                      camina.

                                               Antònia Vicens

i malgrat tot, camines.
T’ho demana una veu imperiosa
i camines.

Enfiles les passes
cercant el mot just
en els camins dels altres,
manuals enganyosos
per on transita el malestar
que no t’ha d’acollir.

Assaonada en avidesa
se’t congria a l’estómac
el germen de la paraula
que t’esclata a la boca
i es propaga en flagell
que no coneix aturador.

Has perdut els accents oberts
i les neutres que et poblaven
i ara quina serà la teva llengua
per conjurar tanta vilesa?
Quina l’artera ferotgia
per recompondre la devastació?

Sobreviuràs refugiant-te
en gramàtiques obsoletes
que tornin nous
els mots malbaratats
que ens regressin
tot allò manllevat
que ens respirin els greuges
que ens callin la fam

De Kiribati (AdiA Edicions, 2015).

             ***

fer parlar           l’aleteig
de jerarquia i aturada
subordinació i deferència
a preu de          ser acollit
per l’embolcall del grup

no hi ha coordinació
en l’arabesc que es dibuixa
però ningú suposaria
la manca d’equilibri
que acuirassa
a dols i pèrdues

paüra de món
esglai de ser sol

D’Aus de ramat (AdiA Edicions, 2024).

***

ni de pòrfir
ni de guix
            et van voler de carn
            sangonosa i bategant
i així i tot aprendre
                         la resistència de la pedra més dura
                         la mal·leabilitat del mineral més fi
agafant-te a l’estrep
inestable de la parla
              doma inclement
              del poltre per sanar
                                     fua a la brida ensalvatgida
                                     de bilis i oradura
                                                 que engoleix fosca
                                                 i fosca regurgita
                                                            tota tu        genet embravit
                                                            tota tu           esquena de ganivet
                                                                          espiga d’un sol inclement 
                                                                          ultimàtum del dia a venir
                                                                                            sobre l’ombra allargada de plom                                                                                                                                de la nit a
                                                                                                                                 doblegar

De Tremor (Fonoll Edicions, 2024).