Maria Antònia Massanet Mayol neix el 8 d'octubre de 1980 a Artà, tot i que actualment està instal·lada a Sant Cugat del Vallès. Fins als dotze anys viu al nucli turístic de Cala Millor; després es trasllada a Artà, on resideix fins als divuit anys.

Marxa a Catalunya per cursar els estudis universitaris. Comença la carrera de Filosofia a la Universitat de Barcelona, però ben aviat s’adona que és en la literatura on se sent confortable i inicia els estudis de Filologia Catalana per poder accedir a la llicenciatura de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Posteriorment cursa el màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, del qual realitza una part a París. També obté una beca de doctorat i comença una tesi, encara inacabada, però que s’ha materialitzat en l’antologia Flamarades sortiran: antologia de poesia catalana feminista.

Comença a escriure poesia durant l’etapa universitària, influenciada per les classes de Virginia Trueba, com una afició i una manera de compartir literatura amb les companyes, fins que l’any 2006 guanya el premi Art Jove de Poesia de les Illes Balears. L’obra premiada és Disseccions emocionals i representa el punt de partida de la seva trajectòria poètica. La segueixen, com a obres de collita pròpia, la plaquette el moll de l’os (2012), batec (2014), Kiribati (2015), Aus de ramat (2019) i Tremor (2024).

També publica dues antologies que recullen exclusivament poesia d’autores, concretament mallorquines i catalanes: Amb accent a la neutra. Antologia de dones poetes a Mallorca (2014), editada conjuntament amb Aina Riera, i Flamarades sortiran: antologia de poesia catalana feminista (2023), que és alhora un llibre de poesia i un manual feminista. «No és, però, una tria de poetes sinó una tria de poemes que, al llarg de més de cent cinquanta anys i des de veus molt diverses, han anat fent paleses les vivències i les contradiccions de les dones creadores», com afirma la mateixa autora.

Tot i que no busca una poesia centrada en el jo individual, els seus poemes constitueixen una recerca d’identitat en què apareixen la marca de gènere, les vivències pròpies i diverses problemàtiques personals. L’autora parteix de la seva experiència, però la formula des d’un jo amb vocació col·lectiva. En aquest sentit, Kiribati marca un punt d’inflexió: alhora que consolida aquest desplaçament cap al col·lectiu, suposa també el pas d’una poesia més corpòria —present a Disseccions emocionals, el moll de l’os i batec— a una poesia amb un fort component crític.

Kiribati està inspirat en l’experiència de M. Antònia Massanet com a mallorquina i és un dels primers poemaris que denuncia la turistificació, la massificació turística i la consegüent pèrdua de valors culturals i ambientals. Aus de ramat, per la seva banda, parteix dels noms col·lectius dels animals per fer una reflexió sobre individu i grup, allò social i allò individual, companyia i solitud. Per últim, Tremor interpel·la el lector i el convida a posar-se en la pell de qui travessa un procés de malaltia i experimenta l’aïllament social que sovint l’acompanya. L’obra s’escriu des de la pròpia experiència de convivència amb l’endometriosi, la fibromiàlgia i la fatiga crònica.

Els seus poemes han estat àmpliament antologats —gairebé en una trentena de reculls— i traduïts a diverses llengües, entre les quals el castellà, el francès, el romanès, l’anglès, el grec, el portuguès i l’italià. També col·labora amb articles i ressenyes en revistes culturals com Caràcters, Poetari, Serra d’Or, Núvol, Llavor Cultural i Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres, de la qual en va dirigir la secció de crítica literària.

Paral·lelament a la seva tasca d’escriptora, participa activament en la vida literària i col·labora en diversos cicles i festivals, com el cicle de poesia de La Createca, l’Aparador de poesia de l’Espai Mallorca, l’Iroom Espai Polivalent o el Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat. També crea l’espectacle Batecs, basat en el seu poemari Batec.

Va ser vocal (2017) i secretària (2017-2019) de l'AELC i actualment és professora de llengua i literatura en un institut i vocal de l’Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès. És directora del PoésArt i coordina la secció «Cartografies poètiques» de la revista Bellpuig, d’Artà, així com la secció de crítica literària de la revista Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres.