ELS AMANTS

Els amants s'estimaven
a mar grossa, valenta,
com bojudes algues creuades
naufragant més enllà
de les fosques aigües.

Els amants suaven
com draps ben amarats,
fets banderes per la tempesta,
tot i essent perbocats
a terra.

Els amants
es besaven com els peixets,
a mossets de colorins,
ja amb la mar lluenta i morta
llarguestesos a la platja.

(Del llibre Bitàcola, 1986)

* * *

NIT D'ESTELS

La nit ens plou calant-nos marxa d'aigua
Ardent, a glops de gom a gom, arrítmics,
Però de saba o sang o llet al bull,
No erma o seca, febròs esperma al roig.

Cançons de Bruce Springteen m'omplin l'ésser,
Amb veu d'argent el sax de Clemons plora
Amarg i negre. Café Xúquer,11,
Viu València, cassola d'estels.

El cor bat com llàrgues cuixes de jove
Instants després d'haver estat remada,
I jo i els mots i el Gordon's, tots tres ebris.

De nit, amb llavi de fàcil riure, ulls
De gat malalt, melosos, jo, Pasqual,
Em deixe dur,
negat de nit fins l'os.

(Del llibre Els mots comunicants, 1995)

* * *

TAUROMÀQUIA V

(Sonet amb dues banyes)

I

El bou repunta a la nit ametistes
que coronen la lluna de miralls
perquè els peixos de l'oceà s'hi puguen
barallar amb les estrelles i els càntics

d'absències i d'oblits i llunyanies
sota l'aiguatge molsós dels mussols
que empolsimen la fosca de gemecs
i fantasmes i castells de cassoles

que sangloten filtres d'enamorats
mentre el cel es torna una pell de bou
clivellada que ens guareix del perill

i la nit esdevé cor i badalla
diamants d'amants i quirats d'orats
que se’ns fonen al bell mig de la llum.

(Del llibre Tauromàquia, 2001)

* * *

On estàs, Antígona, que no
guies els tirèsies lluny del camp
de batalla?

No veus que els homes ballen
la dansa de la mort amb el cor ebri
de sang amb fel i borratxos de pólvora?

(Fragment del poema "Antígona a Palestina" de Nòmada, 2004)