Autors i Autores

Roser Matheu
1892-1985

Oda a la mare d'Adeodat

"Aquesta dona, després de fer a Vós
el vot de no conèixer cap altre home
en tota la seva vida, se n'havia tornat
a Àfrica, deixant al meu costat un fill
natural que vaig tenir d'ella."
Sant Agustí,
Confessions, VI, XV

Innominada, sense veu, enduta
boires enllà del temps, et sabem, dona,
sols per la ploma que deixaves lliure
i es confessava a Déu. Et pintaríem
amb túnica i mantell elegantíssims
del ritme del teu pas i les pestanyes
acalades damunt dos sols de fosca;
et pensaríem, si, com una terra
que fermava al lleó i treia un lliri.
Al clos de les parets encobridores
del bull de dues sangs i d'una llet, la teva,
s'entendria el poncell, dur de misteri
com tot el que comença. Li espiaves
la daurada blancor i l'esperança
del perfum que els seus anys espandirien;
voldries tenir ara uns altres llavis
per a aquesta altra mena de besades,
ell a la teva ombra, tu a la seva
i el seguies cap a la Itàlia dolça
que lleó i cadell cisellaria.
Però els costums del món, que sobrepugen
les lleis i els cors, un dia et deslligaven,
et trabucaven la cadira antiga,
et conduïen vora de la mar
i et prenien el fill; tu ja ho sabies
que això podria succeir a qualsevol tombant,
potser ho veies venir i et guardaves el plor
per a quan fossis lluny, però tenies
la petja prou segura i donaves el fill
encadenada al vot sols teu
de tancar-te camins per a viure de nou.
No arribaries a saber
que el tendre amat portava rera el front
una mola de moldre el gra més dur
que el podia fer gran entre els més grans
i a tu feliç,
ni que la seva vida fos de flor
marcida abans de caure'n pètals
Soterrades endins el teu passat
deixaves les teves joies
com el qui s'ha desprès del seu tresor
i no el recobrarà mai més. La nau
que et tornava a la teva terra negra
anava ungida del teu pes
i et duia cap a l'ignorat destí
més forta tu que el vent que l'empenyia
sobre el llom onejant. Adéu, adéu,
oh dona sense nom, tota silenci,
sota la vela inflada fendint la mar dels segles.

21 setembre 1975 - 7 novembre 1975.

(del llibre inèdit Foc de neu, fragments inclosos dins Miscel·lània poètica. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1982, p. 217-218)