Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 1948) és historiador, professor universitari, polític i escriptor.

Doctor en Història per la Universitat de Barcelona, compagina l’activitat universitària i la política. És professor catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona fins al 1992, quan es trasllada a la Universitat de Girona amb motiu de la seva inauguració. En l’àmbit polític, entre 1979 i 2002 és alcalde de Girona, diputat al Parlament de Catalunya entre 1984 i 2012, i conseller de Política Territorial i Obres Públiques entre 2003 i 2010. Dirigeix l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) des del 2013 fins a l’any 2022, quan és nomenat conseller de Recerca i Universitats.

En l’àmbit literari, publica un bon nombre de llibres d’assaig històric com Conèixer Catalunya. Dos segles d’obscuritat: XVI i XVII (Dopesa, 1979), Història de Catalunya (Oikos-Tau, 1982, codirigida amb Philipp Wolff), o Catalunya, catalanisme i socialisme (Fundació Rafael Campalans, 2003); i de narrativa, especialment de caràcter memorialístic, com Vides amb nom (Curbet Edicions, 2005), Primer llibre de família (Marquès Tallers Gràfics, 2007), Moments de Girona (Curbet Edicions, 2009), Fent tentines per la vida (Ara Llibres, 2013), Testimoni de càrrec (Proa, 2014) i Confitura de vidre (Univers Editorial, 2023). També escriu en diversos mitjans com L’Avenç, Revista de Catalunya, Revista de Girona, El Punt Avui o La Vanguardia.  

L’any 2019 rep el nomenament de doctor honoris causa per la Universitat de Perpinyà Via Domícia.

És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l’AELC.
Documentació i fotografies: arxiu de l’autor.