Cant 2

De petit, moltes vegades, 
mentre feia la non-non. 
m’endolcien les vesprades 
amb cants del senyor Ramon 
que empaitava les criades.

No n’entenia el sentit 
ni quin era el seu engany 
quan se n’anaven al llit. 
Temien algun regany? 
Per què tenien neguit?

D’aquell senyor i ses dones 
en feien verbes i joc, 
passàvem bones estones 
allà, a la vora del foc, 
rallant d’ell i ses ninones.

Ara, el bon senyor Ramon, 
ja no enganya les criades; 
ara, el bon senyor Ramon 
té les forces molt migrades 
i ja pensa en l’altre món.

Cant 11

De cos prim, fort i suau; 
pits grossos, mugrons torrats; 
bones anques vora el cau; 
tot cames, genolls alçats 
i aroma de flors i pau.

Gran lliçó la d’aquell dia; 
vaig palpar, amb gran deler, 
coses que desconeixia; 
vaig seguir, i amb quin plaer!, 
la classe d’anatomia!

Ella em sospesa la bossa. 
Sotjant de reüll digué: 
«Déu n’hi do! La fas ben grossa! 
Faràs sempre un bon paper, 
sigui bruna, sigui rossa!»

Amb petons em va escalfar, 
se’m mogué per dins la vida. 
Ens hi vam ben engrescar, 
mes, em digué decidida: 
«Calma’t! Anem al sofà!»

Cant 65

Un dia que, enjogassats, 
a mi em flingava la vara, 
mentre estàvem abraçats, 
em va venir al cap la Sara, 
quan era un tapaforats.

Li vaig dir, parlant rodó: 
«Ja hem anat a Ribesaltes 
fent el camí del Voló; 
penso, palpant-te eixes galtes, 
que a Colera ha de fer bo!»

No ho va entendre, de moment. 
Li ho vaig haver d’explicar. 
De poc no em té un cobriment! 
La Quima se’m va esverar. 
No ho volgué ni a cop calent!

I tot d’una em va etzibar: 
«És cosa contra natura! 
Tu em demanes de pecar! 
Seria una acció impura! 
m’hauria de confessar!»

(Balada del senyor Ramon. Papers On Demand, Edicions a Petició SL, 2009)

* * *

Una batussa

Aquest matí a la pissarra  
el tres ha picat el quatre. 
Com que el quatre s'hi ha tornat,  
les coses s'han complicat.  

El dos ha avisat el sis  
i els han volgut despartir  
El dos, aguantant el quatre, 
ha rebut fort a la cara.  

El cinc no ho ha vist prou clar 
i s'ha amagat al sofà. 
L'u, com que s'ha vist petit,  
ha tingut por i ha fugit.  

El set, sentint aquells brams, 
ha dit: "Aviseu els grans"; 
i, tal com fan els valents,  
hi ha anat jugant-s'hi les dents.  

Arriben el vuit i el nou  
i criden: "Nois ja n'hi ha prou!"  
Aguanten el tres i el quatre  
i els diuen: "No us heu de batre".  

El tres tot vermell de galta 
va esgarrapat de la cara.  
El quatre, amb sang a la cella,  
va ben brut d'anar per terra.  

El nou diu: "Què us ha passat?" 
-Senyor, ell ha començat!  
-M'ha dit ximple, diu el tres!  
-M'ha agafat cromos, aquest!  

-Val la pena -diu el nou-  
que hi hagi més guerra al món? 
Us hauré de castigar:  
Dos dies sense jugar!

Roselles

La rosada de la nit 
ha llustrat catifa verda.  
Ben menut, veig un rupit, 
juganer, vora la userda.

Tot de flors, amb gran delit, 
ofereixen són encant.  
El solet, que ja ha sortit, 
tant com pot, les va besant.  

A la vora del camí 
presumeixen les roselles; 
el ventim del dematí 
més encara les fa belles.

La més vella, ja pansida, 
ara migra, perquè abans 
a l'abril feien florida, 
sense por de desherbants.

Cargolines ben minyones, 
apinyades fent munyocs, 
van muntant les seves closques  
pels gentils badabadocs.

Té poncelles, un nin xic; 
n'esbatana bona colla! 
-"Què seràs quiquiriquic, 
digues: gall, gallina o poll[a]?"

(Del pati de l'escola estant. Llibres d'Amazon, 2017)