Rue Foncet

Tret de vosaltres, cap cosa no importa.
Ho dic avui que el mar és molt més blau 
i més extrem el sentit de la pau 
dels dies. Quan ara una tarda absorta 
se m’apodera intensament i lenta 
i sento el gust profund de la ciutat.
Ho sé: el curs de la felicitat 
ve d’un passat més íntim que s’esventa.

(Dins d’Amb tot el blau del mar, 1993, p. 39)

* * *

Vet aquí doncs que, en un acte decidit i conscient, el comte Guifré el Pelós va treure’s de sota la cuixera dreta un mòbil d’última generació, producte homologat conforme a la reglamentació europea, amb targeta SIM, format micro, amb el qual, sense ni tan sols incorporar-se, va trucar al Servei d’Assistència Mèdica Personalitzada 24 hores. 

En cinc minuts va arribar un helicòpter. En va baixar un metge amb bata blanca, va visitar el pacient i va decidir portar-lo a un bon hospital per atendre’l millor. 

I el que són les coses: no ha passat a la història aquest episodi del tot excepcional a l’alta edat mitjana sinó l’altre, el de les quatre barres, que sens dubte van acabar apareixent verticals segons usos i costums en els escuts.

(Dins de Vuit històries curiosament actuals, 2002, p. 40-41)

* * *
 

És ben cert que Prada era un punt apartat de la vida cultural i política dels catalans de Montpeller, i en certa manera aïllat, cosa que va fer que Fabra pensés en altres llocs on traslladar-se. Destaquen Beaumes-de-Venise (Baumas de Venisa, en occità), al nord d’Avinyó, i Olliergues (Olhèrgas), al departament del Puy-de-Dôme, encara més al nord, no gaire lluny de Lió. Finalment, es va decidir per tornar a la Catalunya del Nord. Però abans d’arribar a Prada, va anar primer a Perpinyà. Va passar uns quatre mesos a l’Hôtel de la Paix, a la rue de Quéya, des del juny de 1942 fins a mitjan octubre, i uns tres mesos més, després, a la rue des Augustins, 37. En alguna altra font es parla d’un apartament en el carrer de la Fusteria.

(Dins de Ruta Pompeu Fabra. Prada-Bilbao, 2018, amb Mònica Montserrat, p. 63)