Autors i Autores

Francesc Payarols
1896-1998

Document d'identitat de Francesc Payarols.
Francesc Payarols i la seva muller, Sònia Davidoff.
Francesc Payarols, el 1933.
Professorat de l'institut Joan Brudieu, de la Seu d'Urgell. Payarols és al centre de la segona fila, just al costat dels dos capellans (mossèn Corts i mossèn Alvinyà) i darrere de la senyora del mig de la primera fila, Pilar Sànchez Sarto.
Retrat de Francesc Payarols als 100 anys.

Biografia

Francesc Payarols i Casas neix a Girona el 23 de setembre de 1896. És el gran dels quatre fills de Josep Payarols, obrer metal·lúrgic, i Maria Casas, pagesa del poble d'Amer. El 1909, la família, de pocs recursos econòmics, va a viure a Barcelona perquè s'hi trasllada l'empresa metal·lúrgica on treballa el seu pare. Gràcies a un parent llunyà matern, professor de francès, Francesc Payarols pot estudiar en una acadèmia destinada a nois rics. Malgrat l'ambient hostil que pateix en aquest centre, per la seva condició social, és un alumne brillant que a més d'altres matèries aprèn el francès. Aviat però canvia de centre i va a un escola pública a la vora de l'església de la Mercè. Per la insistència d'un dels mestres estudia magisteri i als últims cursos de la carrera fa d'ajudant d'aquest mestre. Al vespre fa classes particulars.

Quan acaba els estudis passa a treballar a un magatzem on realitza diverses feines. Conscient de la seva situació social té una gran predisposició per l'adquisició de coneixements i en especial pels idiomes. El seu interès per la música el porta a l'audició d'una peça de Bach, interpretada per una orquestra alemanya de pas per Barcelona, i desperta la seva dedicació a l'estudi de l'alemany. Acabada la Primera Guerra Mundial estudia l'anglès. Més tard, les representacions de les òperes russes al Liceu l'estimulen a aprendre el rus. El mètode d'aprenentatge d'aquestes llengües oscil·la entre la formació escassa que rep de professorat particular i l'autodidactisme. En el cas del rus, les primeres nocions provenen de Sònia Davidoff, filla d'uns pelleters establerts a Barcelona, amb qui es casa civilment.

La seva etapa de traductor comença a l'editorial Proa que aleshores iniciava una col·lecció de les grans obres de la literatura universal dirigida per l'escriptor Joan Puig i Ferreter. El coneixement del rus de Francesc Payarols permet que les traduccions puguin ser directament des d'aquesta llengua al català. La primera obra que tradueix és Pares i fills d'Ivan Turguénev. Després vindran autors com Dostoievski, Tolstoi i Txèkhov. En la mateixa editorial coincideix com a traductor amb el polític Andreu Nin. També hi coneix escriptors com Carles Riba, Miquel Llor, Prudenci Bertrana o Pompeu Fabra.

El 1935, quan Puig i Ferreter deixa Proa per passar a l'escena política, funda, amb altres companys, l'editorial Atena que té una durada curta causada per les desavinences. Hi tradueix Hell al llac de les dames de Vicky Baum. Desapareguda aquesta editorial entra a treballar a l'editorial Apolo on fa traduccions de l'alemany al castellà d'autors com Stefan Zweig o Thomas Mann de qui tradueix Los Buddenbrook. La mort de l'editor provoca el tancament d'aquesta editorial.

A partir d'aquí comença un llarg període a l'editorial Labor que durarà força anys excepte els immediatament posteriors a la Guerra Civil que és acomiadat i acusat de roig. El 1936 havia fet de professor de català del cònsol soviètic de Barcelona.
El març de 1940 troba una nova feina, ara en el camp de l'ensenyament. Va a la Seu d'Urgell on necessiten professors per a l'institut que ha reobert sota la direcció d'un capellà. Durant els primers anys farà clases de diverses matèries a més de l'alemany. Acabada la Segona Guerra Mundial passa només a fer de professor d'anglès i posteriorment esdevé secretari del centre on deixa un bon record entre l'alumnat. Al cap de vint anys es presenta a les oposicions de professor d'anglès i treu el primer lloc però els seus antecedents polítics li impedeixen anar a Barcelona i s'ha de quedar en un institut de Lleida on fa grans amistats i on es jubila de docent als setanta anys. A partir d'aquí torna a viure a Barcelona.

Paral·lelament, des de 1941 l'escriptor Joan Vinyoli li ofereix tornar a l'editorial Labor on continua com a traductor al castellà d'obres de contingut ben variat. A més de temes històrics, d'art, geografia, mitologia i economia també tradueix llibres de viatges i els contes d'Andersen i dels germans Grimm. Aquesta activitat la compagina amb la de professor. El seu lligam amb el món editorial finalitza als setanta-quatre anys a l'editorial Montaner y Simón.

El 1996, amb motiu de l'aniversari dels seus cent anys, amics i exalumnes li organitzen un homenatge. Mor a Barcelona el 10 de febrer de 1998.