Una de les claus bàsiques del món narratiu porcel·lià són, evidentment, les històries, el desenllaç de les quals, tant quan és intuït pel lector, com quan el sobta per la seva contundència o el seu exotisme, és sempre atractiu. D'altra banda, ens són sempre presentades amb una completa mesura de descripcions. Porcel crea els ambients, el clímax adequat a cada història per tal que el lector s'immergeixi en la seva proposta fluctuant entre la realitat i la fantasia. En tot aquest procés té una funció destacada l'adjectivació. Seguint els grans mestres de la literatura contemporània —Flaubert, Baroja i Pla, per posar només tres noms especialment valorats per l'autor mallorquí—, l'adjectiu que determina, situa, especifica, descriu, individualitza fins a crear una especial atracció o repulsió per allò que està tractant, és en mans de Porcel un delicat estilet que ens proporciona fragments literàriament antològics.

(Llorenç Soldevila: "Estudi introductori" a El misteri de l'alzinar i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1982)

* * *

L'actitud de Porcel a l'hora de contar històries és essencialment la mateixa, perquè l'autor fa, sobretot, de narrador, de cronista —un cronista de ficció, imaginatiu—, tant del passat immediat, el món d'Andratx, com d'aquell més remot, el món xinès, l'antiguitat grega... Aquest passat, que recupera de l'oblit gràcies a la paraula, el presentarà amb una òptica bàsicament humana i, per tant, amb la voluntat de fer-lo intel·ligible, viu i, en definitiva, proper: lleument mitificat el més immediat, desmitificat el més remot, fins a situar-se en un mateix nivell.

(Carme Arnau: "Pròleg" a Tots els contes. Barcelona: Destino - Edicions 62, 16, 1984)

* * *

Per a Porcel, que va haver d'emigrar no per motius polítics, sinó professionals i que, en molts aspectes, és el veritable hereu de Villalonga i de Pla, Andratx no solament constitueix un paradís perdut, el de la infantesa i l'adolescència, sinó que, a més és la síntesi d'unes determinades formes de vida. Un objecte capaç de ser transformat en obra d'art. I, sobretot, és un refugi moral. Segons Porcel, la realitat i, més exactament, la terra i l'home que lluita per canviar-la són un fet històric, és a dir, el resultat d'un esforç i d'un destí. I, al mateix temps, és un joc d'aparences. O, almenys, d'ambigüitats.

(Joaquim Molas: "Baltasar Porcel, entre la reflexió moral i la mitificació", dins Creació i Crítica en la Literatura Catalana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1991)

* * *

Porcel és un narrador d'una gran sensualitat. És distingeix pel tremp narratiu, l'habilitat descriptiva del paisatge, descripcions en les quals combina notes gairebé líriques amb una reproducció de gran detall realista, i per una potent sensualitat per a reflectir les passions humanes.

(Enric Bou: "Baltasar Porcel: revolta i integració", dins Literatura catalana contemporània. Barcelona: UOC- Proa, 1999)

* * *

És una veritable delícia deixar-se emportar per la capacitat fabulatòria de Porcel. Una capacitat torrencial davant de la qual no hi ha cap trava formal que se li pugui resistir. Així doncs, a L'emperador o l'ull del vent hi trobem fragments manllevats de la més pura novel·la romàntica, fragments on predomina el diàleg, literatura epistolar i, sobretot, unes imatges magistralment descrites de la guerra i de la vida dels desterrats a Cabrera. Poques vegades podem veure, sentir, olorar i tastar el sabor aspre de la misèria humana i de la mort com en les descripcions que Porcel fa en parlar de les batalles d'Austerlitz i de Bailèn, o de les escenes de la fugida de les tropes franceses després de la seva rendició. O, sobretot, de la vida dels presoners a Cabrera. Són moments de gran intensitat que més d'un lector trobarà que el remeten al món tenebrós de Goya.

(Joan Josep Isern: "Porcel: la bona ratxa continua...", Avui, 29 de març de 2001)

* * *

L'Emperador o L'ull del vent palesa la versatilitat de Porcel com a narrador: monòlegs, cartes, diàlegs, informes, etc. són les peces d'un mosaic, que no arriba a concloure's definitivament, però que ens demostra el domini narratiu de l'autor. Fins i tot, ens sobta com incorpora a la història la llegenda del drac de na Coca, en un episodi tangencial però important per a la conclusió final del llibre. Sobretot, L'Emperador o L'ull del vent conté aquella força expressiva que sempre ha caracteritzat l'escriptor d'Andratx, tant per la seva capacitat de descripció, amb moments d'un elevat lirisme, com per la intensitat dels episodis narratius, que sovint sobten per la brutalitat inhumana.

(Pere Rosselló Bover: "Baltasar Porcel: L'Emperador o L'ull del vent", El Mirall, núm. 128, desembre 2001, p. 54-55)