De Policromia o la galeria dels miralls (1999)

(rosat)
el paisatge és una partitura
que toques sense violí
rosat és el color
que s'endevina

allà on circula l'àngel
Paul Klee posa el pinzell

(escoli 12)
separar amb la mà el cortinatge als ulls absorts sent un cant
llunyanament reflectit
dins l'espai sense profunditat l'altra figura seu girant
furiosament la testa mirall
d'un vell carrer fos en un sol clam múltiple rosada soledat
espectacle d'un canviant
estol d'ombres grisenques trencament de cristalls i peces de falsa
seda l'arquitectura
prismàtica de les cases cim del verd que s'ajeu i es repenja rosa
enroscat romaní
olorós i xiprers com espases enlaire cavalcant per nuvolades
blanques ombres de
rosa sostingut clous els ulls i sobre camps imaginats observes els
moviments d'uns signes
tremolosament foscos desxifrar aquest missatge escales amunt al
cim de la torre més
alta no fruites de pell turgent rosa auroral dels cossos nus la
mà de dits oberts
sostenint la cortina temps astorat freu del record rosa pàl·lid
dels llavis i vibrant
de les galtes al toc del vent desembre clar com un vidre s'enfila
el fum amunt
enllà del riu i les paraules falsos arbres florits es fonen i
s'encenen sobre l'aigua
núvols rosats trenant-se aire solcat d'ocells quin crit de goig
s'escampa entre
campanes jorn resplendent

* * *

hi ha un temps callat en què les fulles neixen

la finestra és un mirall on et transformes en núvol

un espai contingut en un altre

el so del tren transforma el paisatge

salten les cireres entorn de l'ampolla

el rostre expectant de les coses

contactes irisats

la compacta qualitat d'un cos

la pols de guix del silenci

els camins són els jocs del destí

atzar i vent damunt la plana blanca

arrels o àncores

espurneig estel·lar al fons dels ulls

els límits inconcrets del matí

circulen les lletres damunt el paper

asseure's al parapet del pont

l'halo lluminós de la sorpresa

el pes crispat del pinzell

ones d'un altre viatge

la distància és un braçat d'esperes

fondre's en un mateix

arredossada al temps

joiosa i furient com una guspira

incògnita apressant de l'espai buit

ales o sabates

ganivet de la nit

el tall refulgent d'una mirada

l'ombra dels pensaments damunt les coses

estelles dels records

hi ha un temps de cants entre les fulles

* * *