Autors i Autores

Ignasi Riera

Ⓒ Jordi Garcia.
Ignasi Riera, el 1997. Ⓒ Pere Virgili.
Amb Anabel Campo, coautora d'El Baix Llobregat (1993).
Amb Sílvia Cóppulo, a la Universitat Menéndez Pelayo, el 1997.
Ignasi Riera, el 2006.

Biografia

Ignasi Riera i Gassiot neix a Barcelona (Barcelonès) el cinc de gener de 1940 al si d'una família menestral del barri de Vallcarca. Nebot de l'escriptor Joan Oliver.

Estudia Filosofia i Lletres i Teologia a Sant Cugat del Vallès, a la Facultat de la Companyia de Jesús, i Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona. El 1969 abandona el seminari i es trasllada a viure a Cornellà de Llobregat, on durant quinze anys és regidor de Cultura pel PSUC i per IC-EV. En la legislatura 1988-1992 és diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya i arran de les eleccions de 1995 torna a ser diputat al Parlament pel mateix partit. El 2003 es trasllada a viure a Madrid.

A més d'escriptor i polític, ha exercit la docència com a professor d'adults a l'Escola Professional del Clot i, durant quinze anys, s'ha dedicat al món de l'edició com a tècnic editorial. Paral·lelament, ha estat secretari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) (1983-1991) i comentarista radiofònic, periodista i articulista. Col·labora a Ràdio 1, Ràdio 4, Catalunya Ràdio, Onda Cero, SER i COM-Ràdio. A la premsa, ha escrit als diaris El País, Diari de Barcelona, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El Punt i l'Avui, on publica una columna diària. Al llarg de diverses etapes, ha escrit en revistes científiques i culturals, com Arreu, Treball, Aquí, El Temps, Serra d'Or o El Món, i ha format part de les redaccions de Nous Horitzons i Taula de Canvi.

Conferenciant, presentador de llibres i d'exposicions d'art i expert en la problemàtica de la immigració a Catalunya, Ignasi Riera és una de les veus més crítiques i incisives del país, sobretot en l'aspecte de política cultural, terreny en què ha treballat vinculat a diferents comissions i ONG. De la seva trajectòria parlamentària cal destacar la participació en l'Intergrup de solidaritat amb el Sàhara, durant la campanya "Pau al Sàhara". Ha estat també membre de la comissió parlamentària d'estudi de bosses de pobresa a Catalunya i representant, per Iniciativa per Catalunya, de la comissió de control de ràdio i televisió. Pertany a SOS-Racisme, al Col·legi de Periodistes de Catalunya i és membre de la comissió de Justícia que treballa en els temes sida i presó. Afeccionat a la cuina i al món del vi, participa en gran part dels projectes a favor del vi i de l'art del bon menjar.

És traductor al català de diverses obres de Célestin Freinet. Com a escriptor ha conreat diversos gèneres literaris i ha publicat més de cinquanta llibres entre novel·la, narrativa breu, assaig, retrat biogràfic i pamflet. La seva obra reflecteix, sovint irònicament, les tensions de la immigració, les lluites obreres i els problemes de les ciutats suburbials de Barcelona, així com els aspectes socials i polítics del país. En aquest aspecte destaquen El Baix Llobregat, quince años de luchas obreras (amb José Botella, 1976), Pàries, sindicalistes, demagogs (1986), Opressió i resistència: El franquisme (1939-1975) (1991) o Emigrantes y refugiados, el derecho universal a la ciudadanía (2002). Ignasi Riera sol presentar caricatures iròniques del que trobem a la societat catalana, com a La revolta dels avis (2005), Lletra de batalla (1995), Honorable Mr. R (Premi Andròmina de narrativa, 1980) i Bla, bla, bla... (Premi Pere Quart d'humor i sàtira, 1989). Exemples de gran capacitat fabuladora són Natàlia i altres contes (1995), El rellotge del pont d'Esplugues (Premi Ramon Llull, 1984), No arrenqueu els geranis (1984) o Un diputat per a no-res (1992).

Entre els llibres de no-ficció destaquen El meu oncle Pere Quart (1992), Un patriota exemplar (1997), Els catalans de Franco (1998), Viatgers de Barcelona (2000), Un català a Madrid (2004), Memòries d'un nen golut (Premi Roc Boronat de conte, 2005), i obres de caràcter biogràfic sobre Jordi Pujol (2001), Joan Oliver, (1992, 2000) Francesc Candel (1988), Jordi Solé Tura (1983) i Lluís Llach (2002). També escriu sobre gastronomia, amb llibres com Diccionari de la cuina catalana (2002) i Llibre d'hores del ben menjar, guanyador del Premi Vives i Molins d'assaig sobre gastronomia 2003. És soci de l'AELC.