Sobre Si creus que hi soc

Tenir junts, per exemple, els poemes «menstruals» de Llum de claraboia, el còctel de vida i poesia d’«Últim hotel» o algunes de les terribles peces sobre l’experiència de la pèrdua de Mudança endins, és prou per fer-se el càrrec de l’audàcia, la imaginació i la sensibilitat de qualsevol obra signada «Sànchez-Mústich».

(Pere Ballart: “La Cèlia davant el mirall”, Lletres bàrbares, gener de 2025)
 

Sobre Mudança endins

Ser mare de la mare i de la mare de la mare, un relleu que tanca un cercle i converteix l’amor en quelcom visible i visionable: l’espectacle d’estimar-nos. És a dir, de l’afecte se’n fa un meta-efecte, com l’escriptura és una meta-realitat, i el poeta una meta-persona.

(Anna Aguilar-Amat: “Cèlia Sànchez-Mústich o la calma d’estimar”, El temps de les Arts, 25 de setembre de 2022, i El temps, 3 d’octubre de 2022)
 

Sobre Els vells, aquella nosa

Retrat immisericordiós però ple d’amor, Els vells, aquella nosa ha sacsejat les consciències durant aquests mesos de pandèmia.

(David Castillo: “Hem de canviar la mirada sobre la vellesa”, El Punt - Avui, 24 desembre de 2020)
 

Sobre La gota negra

“Cal engegar”. D’on diantres surt el doll tan afuat d’aquesta dona-poeta, dona-sirena, però no pas per cap caprici teratològic sinó per la resplendor mitològica que traspua aquesta poesia moderníssima, que posa cap per avall totes les retòriques per crear la seva pròpia, sense escarafalls ni sofisticacions ni contemplacions, anant sempre al gra.

(Víctor Obiols: “La tercera veu del cànon”, Ara Llegim, 9 de març de 2019)
 

Sobre Cet espace entre nous

Assez curieusement, la critique a du mal à cerner son univers, se contentant d’en sougliner la singularité et cette façon souvent biasisée de ne pas affronter la réalité directement. Ill y a chez Cèlia Sànchez-Mústich une manière de rôder autour du miroir avant de le traverser, d’approcher par petites touches le coeur de l’Autre, son noyau. Sa phrase se développe du pianissimo à l’allegro moderato, avec précision, pour faire advenir la parole. Habités par ce tempo, le réel, les objects, le visage de l’autre prennent subtilment une indépendance fantastique qui trouble le lecteur. Pourtant, rain de plus familier que cette singularité, rien de plus surprenant que cet univers si quotidien, un monde à deux: l’homme et la femme, la femme et le monde, tout dialogue chez Cèlia Sànchez-Mústich.

(François-Michel Durazzo, ressenya dins Europe, Revue littéraire mensuelle, març de 2013)
 

Sobre Ara et diré què em passa amb les dones

Catorze contes dels quals no en sobra cap pàgina (…).

Mala llet condensada. El to narratiu de Sànchez-Mústich és una combinació especial d’amargor i cofoisme que deixa la sensació d’una riallada elegíaca. Aconsegueix embellir aquest curtcircuit entre dolor i humor.

(Jordi Puig Ferrer: “Pau absoluta”, Caràcters, núm. 67, primavera de 2014)
 

Sobre On no sabem

L’emoció ens sembla pròxima, ens impacta perquè reconeixem els elements de què se serveix i perquè admirem la manera que tenen aquests elements de combinar-se.

(Jordi Llavina. El Punt. Presència, 6 de febrer de 2011)
 

Sobre No. I sí

Fet amb tanta intel·ligència, i literàriament tan eficaç, una mostra de com l’art del doble sentit va molt més enllà del gag i l’acudit

(Miquel de Palol. Bulevar, El Mundo, 16 de març de 2009)
 

Sobre Peret, l’ànima d’un poble

Més tard, quan la notable escriptora sitgetana Cèlia Sànchez-Mústich –notable com a poeta i com a novel·lista– va escriure el retrat de Peret, tan farcit d’hores i hores de conversa de la neboda amb l’oncle, tots dos amb càrregues íntimes de melodies, vaig saber que Peret era molt més que una anècdota i sí un homenot de gruix, en el cor d’una cultura massa desnerida.

(Ignasi Riera: “La columna”, El Punt Avui, 4 de setembre de 2014)
 

Sobre Llum de claraboia

Una obra despullada de tota ornamentació i que serveix com a taula de salvament de l’existència. Es tracta d’una tríada abstracta presentada com a oxímoron: el dubte com a afirmació, la pèrdua com a trobament i el buit com a espai habitable.

(Susanna Rafart: “Jo desafio el mur alçat”, Avui. Cultura, 11 de març de 2004)
 

Sobre Tercer acte d’amor

Una obra extremament arriscada i valenta (...). No és sols una bona novel·la feta des de la plena consciència i experiència del propi ofici, sinó que pertany a una mena d’obres molt més extraordinàries que acaben transcendint el propi art per endinsar-nos en uns territoris morals on cap escriptor no hi arriba si abans no s’hi ha atansat com a persona.

(Àlex Susanna. El Mundo, 2002)
 

Sobre Les cambres del desig

Una novel·la que sorprendrà gratament per la manera com és tractada la sexualitat i els sentiments religiosos.

(Joan Josep Isern. Avui, 2000)