Jerarca de la llum,
príncep de les onades,
cos d’or, ulls de rebel,
perfum de llessamí,
vine a encendre el meu cos
amb el foc del teu sexe!

Clou totes les finestres
i besa’m a desdir.
perquè, aquesta nit, saps?,
un gran vaixell de plata
solcarà els mars del somni
i ens marcarà el destí:
tu em premiaràs el goig
d’haver-te fet més lliure,
jo aspiraré la teva
sentor de déu antic.

Plegats travessarem
els mil colors de l’alba.
Jo, enamorat del somni;
tu, enamorat de mi.

Poema «Jerarca de la llum» dins Jerarca de la llum, Barcelona: Columna, 1986.

***

Voldria ser poeta 
per dir-te com t’estimo 
per convertir mes llàgrimes 
en versos i en cançons. 
Per prendre i oferir-te 
els boscos, les estrelles, 
les ones i les coses 
més belles d’aquest món.

Ulls verds de mirada tendra 
que no puc aconseguir. 
Qui pogués els teus ulls prendre 
i, tot mirant-los, morir!

Voldria ser la mar, 
de la cala on et banyes, 
i el blanc llençol de seda 
que embolcalla el teu cos. 
I el mirall que als matins 
el teu rostre emmiralla, 
per fer-te la companya 
del teu dolç llit d’amor.

Ulls verds de mirada tendra 
que no puc aconseguir. 
Qui pogués els teus ulls prendre 
i, tot mirant-los, morir! 

Poema «Ulls verds» de l'havanera Ulls verds.

***

Fem i desfem el nostre ordit d’amor
en un vaivé de mel i de vinagre.
Ara vivim l’ardència i el fervor;
adés, l’oblit o el penjament més agre.

Jo et dic dement i tu, a mi, bastard,
i ambdós alcem mil copes de tempesta.
De sobte em claves, verinós, l’esguard.
Després, somrius, i tot torna a ser festa.

Què en farem, àngel meu, d’aquest tresor,
pedra de Sísif que cau i és enaltida?
És que no val més ell que no el fals or
de tants afectes buits i sense vida?

Almenys, tu i jo, ben lluny de la mentida,
seguim, salvatgement, les veus del cor.

Poema «Sísif» dins Jerarca de la llum, Barcelona: Columna, 1986.