Josepmiquel Servià i Figa neix el 28 de juliol de 1948 a Palamós (Baix Empordà). És fill d'una família amb arrels artístiques, fet que genera un bon ambient perquè pugui tenir accés a l'educació i llicenciar-se primer en Dret a la Universitat de Barcelona, i després en Filosofia i Periodisme per la mateixa universitat. Gràcies a ser becat per la Unió Europea, completa la seva educació amb mencions internacionals a Estrasburg, Niça, Lisboa, París i Beirut. 

Ja des de l'inici mostra molt d'interès per tots els vessants de la cultura, i malgrat cursar dues carreres, els vespres comença a fer classe de teatre a l'Escola Adrià Gual d'Art Dramàtic, espai on coneix, entre d'altres, escriptors com Terenci Moix o la cantant Guillermina Motta. 

Servià compagina l'advocacia amb el periodisme, col·laborant amb diaris com El Punt, l'Avui, La Vanguardia i Punt Diari. La tasca com a difusor cultural també té lloc a la ràdio, amb la direcció de programes d'èxit com Pati de lletres. D'aquest espai, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, fa l'Antologia oral de la poesia catalana, emesa per quaranta-dues emissores. Entre els anys 1991 i 2003 participa en el programa El Suplement de Catalunya Ràdio.

Culturalment actiu, s'implica en l'Ateneu Barcelonès com a secretari, i més tard arriba a ser president del Consell de Cultura per Esquerra Republicana de Catalunya, a més de regidor del seu poble natal durant un any (1995-1996). Treballa en diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona durant el període de transició. 

Com a creador, el tarannà curiós fa que Servià i Figa cultivi diferents gèneres, movent-se principalment entre la poesia, la narrativa, la biografia i l'assaig, sempre des d'un marcat compromís social. Debuta l'any 1975 amb un recull d'entrevistes titulat Catalunya: tres generacions, que li serveixen per fer un retrat del país. L'any 1976 guanya el Premi Víctor Català amb Pluja de sang, obra que el consagra com a escriptor. També guanya el Premi Gaziel l'any 1978 amb Gabriel Ferrater: reportatge en el record, una biografia del poeta reusenc que mostra la profunditat i la documentació de l'autor. Una altra biografia que el porta a consolidar-se en aquest gènere és Lluís Llach, un trobador per a un poble (1982), un treball ple de simbolisme amb un estil sensible del cantautor català.

L'any 1980 obté el Premi Avui per l'article «Les banderes d'enguany», un exercici de crítica política i literària. Entre les obres destacades trobem sens dubte les evocacions de Granissat de cafè: vivències i memòries a la vora del mar (1990), que rep elogis d'autors de renom com ara Pere Calders i Isabel-Clara Simó, i el reculls poètics Jerarca de la llum (1986), en què demostra una gran riquesa lèxica, o La barca encesa (2003) i Manual d'oficis (2005), en què, mitjançant imatges senzilles però amb molt de simbolisme, tracta els temes de la vida quotidiana. 

En el món de la rapsòdia, fa recitals arreu del país i participa en projectes musicals com En encesa espera en col·laboració amb Rafael Subirachs, un viatge per les terres de llengua catalana. També és l'autor de l'havanera Ulls verds, que es converteix en l'himne del Comitè Olímpic Català, i d'una versió catalana de l'Himne d'Europa. La seva obra poètica ha rebut diversos homenatges, entre els quals trobem el plafó al passeig marítim de Palamós dedicat al seu poema M'agrada el mar. 

Josepmiquel Servià i Figa mor el 8 d'agost de 2024 a Barcelona a l'edat de setanta-sis anys.