–A Pa negre parla de les conseqüències de la guerra? És un tema que no s'esgota?
–Els cops forts són més dramàtics, marquen una època, un país. Se'n pot treure molt de suc. Són èpoques que posen en moviment moltes forces. Nosaltres hauríem estat diferents sense aquella guerra.

–Laura Sants volia parlar d'altres coses.
–De la corrupció dels ajuntaments. I d'això la gent no en vol parlar. Els polítics no s'adonen que les seves decisions són importants per a la vida íntima de les persones. Si vius en 30 metres quadrats no hi ha espai per als paradisos de la infantesa. Fer l'amor després de ser acomiadat de la feina no és el mateix que quan acabes de guanyar la Bono Loto. Són coses que no semblen importants però ho són. Ningú no es preocupa dels 60.000 vots en blanc.

–Entre Pa negre i Laura Sants ha passat poc temps en relació al temps que separa les seves novel·les anteriors.
–Després d'un èxit com Pa negre et quedes com paralitzat, i es tracta de sortir d'aquest impàs. També hi ha el fet que ara em costa escriure per a joves. Durant uns anys hi va haver una literatura juvenil interessant. Ara em situo en coses de més petits o en novel·les per a grans. Les edats intermèdies se'm fan difícils. Si has d'entrar en la psicologia dels personatges d'aquestes edats, amb el tipus d'experiències que viuen actualment, és realment difícil.

–Però els lectors petits també han canviat.
–La literatura infantil no ha canviat tant. Amb els nens pots jugar amb el llenguatge. El valor és la paraula. Si el llibre està ben escrit, ja és prou. Si incita l'amor a la paraula, ja està bé.

–Com veu l'evolució del llenguatge. ¿És inevitable l'empobriment?
–Crec que hi ha una evolució. No sabria dir si és per bé o per mal. Abans hi havia una cultura oral. La gent dels pobles té una riquesa perquè el llenguatge era el seu principal mitjà de comunicació i hi havia una recreació constant. Crec en la importància de la literatura. Totes les llengües estan amenaçades. És com un esllavissament. Cal posar-hi arbres que evitin l'esllavissament.

–¿El llenguatge és el més important d'una novel·la?
–La primera funció d'una novel·la és el llenguatge, i la segona, emocionar. La literatura de gènere dóna allò que espera el lector i la llengua està més abocada cap a la comunicació que cap a la creació. Una novel·la literària es pot dedicar al màxim a la creació.

–Com podem fer que els nens i els joves llegeixin més?
–Hem de llegir i ja està. Hem de ser feliços. No hem de ser emprenyadors missioners de la lectura. Hem de donar-los els consells mínims i no atabalar-los gaire.

–I Frankfurt?
–Si es fa una bona feina, com a mínim és un subratllat. És sumar un punt o dos més a una literatura perquè es tingui en compte. És una fira de feina, els autors hi hem d'anar si ens conviden a fer-hi alguna cosa.

(Noemí Bibolas. "No hem de ser missioners de la lectura", Avui (Barcelona), 16 de novembre del 2006)