Autors i Autores

Emili Teixidor
1932-2012

El príncep Alí.

Edat de lectura

El príncep Alí és una novel·la dirigida a adolescents, especialment de primer cicle d'ensenyament secundari obligatori (ESO), ja que la complexitat de la temàtica plantejada (les grans dificultats que tenen els immigrants per viure) a través de la novel·la d'aventures fa que no en sigui aconsellable la lectura abans dels 12 anys.

Argument

Una banda de delinqüents planeja segrestar el príncep Alí, però tres immigrants que viuen sotmesos a la voluntat del cap d'aquesta banda decideixen segrestar-lo abans. Es produeix un malentès i s'equivoquen. Segresten el protagonista, que casualment, es diu Alí, mentre que el cap de la banda reté el príncep. D'aquesta manera el jove protagonista descobreix les dificultats que tenen els immigrants per viure a París.

Temes

La problemàtica que envolta els immigrants, vista des d'òptiques diferents, és el tema principal de la novel·la. Emili Teixidor tracta àmpliament el tema de la migració a través de l'experiència d'alguns personatges que arriben a París (Europa) provinents del Magrib i de les actituds d'altres que els exploten o que pretenen ajudar-los. El tema del racisme dins de la societat occidental és latent en tota l'obra; l'autor deixa que sigui el lector qui analitzi les actituds dels personatges.

En els últims capítols, les notícies de premsa escrita i la seva influència en la població són un dels eixos temàtics. Altres temes són París, la delinqüència, les diferents actituds enfront de les dificultats, els valors humans, les diferents llengües i els diferents nivells de llenguatge.

Personatges

En Cèsar, en Hassan, en Dionís, el senyor Ludovic i el comissari Roger són alguns dels personatges d'una obra amb característiques pròpies de la novel·la d'aventures: la figura de l'heroi, l'acompanyant (en aquest cas són alguns amics) i els personatges que volen impedir que l'heroi aconsegueixi el seu objectiu. Com succeeix en altres obres del mateix autor, l'heroi no es descriu físicament ni psíquica, sinó que el lector el va descobrint a mesura que avança la història. Després de superar molts obstacles, el protagonista aconsegueix la maduresa i aprèn que el millor tresor que podia aconseguir no eren els diners, sinó les ganes de treballar.

La resta dels personatges són descrits amb detall i poden servir de model per a posteriors produccions escrites dels alumnes:

"El més gran de tots cinc i un dels dos que s'esgargamellaven era un home d'una cinquantena d'anys, grassonet, brut, greixós i fastigós. Els faldons de la camisa estripada li sortien pel davant dels pantalons, de sota el jersei massa petit de color de xocolata que deixava escapar un tros de panxa amb el llombrígol enlaire. Els pantalons li feien una bossa als genolls que gairebé li arribava al turmell. Les sabates enfangades, tortes i mig descordades. Portava un barret " (p. 17)

Tots ells són personatges del carrer que parlen en argot, d'una manera planera, però rica en comparacions, mots i expressions d'ús quotidià, com en aquest fragment de la pàgina 64:

"Doncs jo he dormit com un liró i he somiat els calés que farem a partir d'avui rigué en Víctor."

La trama de la història fa que aquells personatges que en un principi el lector podia identificar com a adversaris de l'heroi, com a "dolents", al final n'esdevinguin fidels col·laboradors.

Suggeriments didàctics

  • L'argot emprat pels personatges pot servir de model per a analitzar la diferència entre la llengua oral i l'escrita. També es pot usar com a referent a l'hora de produir nous diàlegs dins d'una narració o per analitzar el llenguatge usat pels alumnes.

    Les nombroses paraules franceses que apareixen (sempre explicades pels personatges) situen el lector dins d'una altra cultura.

  • La novel·la conté descripcions físiques dels personatges i d'ambients que poden servir per a treballar les tècniques descriptives bàsiques (comparació, adjectivació, enumeració) i de model per a produccions posteriors de l'alumnat.

  • Els titulars de premsa i l'allau de notícies sobre el príncep Alí poden són útils per a analitzar la notícia i el llenguatge periodístic en general. El capítol 24 (que acaba amb el titular d'un diari que resumeix la idea principal de la història narrada) dóna peu, per exemple, que els alumnes redactin un altre titular sensacionalista per a la mateixa notícia. Després, poden triar el que més els agradi i opinar per què l'han escollit.

  • Emili Teixidor fa reflexionar el lector sobre el tema de la immigració. La proximitat entre França i Catalunya fa que les experiències viscudes per l'heroi siguin extrapolables a certes situacions viscudes pels nostres alumnes.

    Al capítol 10 hi ha un diàleg entre el noi i els seus pares que pot servir de model per a reflexionar sobre les qüestions següents: Tothom qui va a treballar a un país estranger es considera immigrant? Per què la gent del sud emigra cap al nord? Per què la gent del camp emigra a les grans ciutats? També es poden comentar les actituds negatives i positives que adopten els diferents personatges envers els immigrants.

    A partir d'aquests temes, es poden organitzar a l'aula debats per tal que els alumnes exposin les seves opinions. (Podeu consultar, també, l'apartat V (p. 87-114) del dossier didàctic Emili Teixidor. Una proposta de comprensió lectora.)

  • L'heroi viatja per la ciutat de París com si aquesta fos coneguda pel lector. La localització del diferents indrets de la vila ajudaran aquest a contextualitzar els esdeveniments amb facilitat.