Autors i Autores

Emili Teixidor
1932-2012

La lectura i la vida.

"Em diu l'Emili Teixidor que s'havia plantejat posar aquest títol al seu volum de reflexions: La lectura o la vida. Així, emulant un atracador de pa sucat amb tinta. Per sort, la conjunció ha acabat sent copulativa. Perquè la lectura no exclou la vida, al contrari: l'engrandeix, i de quina manera.

Però vaja, és millor que no ho diguem gaire alt, si volem mantenir l'interès cap als llibres. Malament rai quan, per vendre un producte, n'hem de cantar les excel·lències dia i nit. És un dels trucs que ens regala l'Emili a l'assaig La lectura i la vida (Columna): per atreure l'atenció d'un lector jove cap a un llibre, sovint és més efectiva la indiferència fingida que l'elogi desmesurat.

I mira que ell no pot evitar parlar-ne amb passió, de la lletra impresa: "Els llibres són la memòria del món. Si ens diguessin que podem rescatar la veu de les persones mortes, ho trobaríem genial. Doncs això ja està inventat: és el llibre!".

Quan algú li demana per què serveix un determinat llibre, l'escriptor replica: "I per què serveixes tu? Que potser tot ha de tenir una rendibilitat?" Però si l'interlocutor (que acostuma a ser un mestre carregat de bona fe) el continua escoltant, rep una resposta: "Els llibres ens subministren dos ingredients que els humans necessitem per viure: paraules i emocions".

Elias Canetti deia que la millor definició de pàtria és una biblioteca. I, de pàtries, n'hi ha tantes com patriotes. "L'atracció literària és un compromís íntim -assenyala en Teixidor-. Quan et demanen què estàs llegint, t'estan fent una pregunta summament impertinent".

Cadascú s'ho munta com vol i pot, a l'hora de perseguir la felicitat. "Si una persona ja és feliç jugant al billar, deixem-la en pau. Ens costa tant preocupar-nos de nosaltres mateixos que preferim ocupar-nos dels altres", constata l'Emili Teixidor. És escèptic respecte a les campanyes institucionals: "El conseller Tresserras va anunciar a Frankfurt que destinaran més diners [vuit milions d'euros anuals] a fomentar la lectura. Per què? Per culpabilitzar qui ja és feliç jugant al billar?".

Mirem-nos el melic, va. Oblidem si aquest o aquell o el de més enllà llegeix poc o molt i dediquem-nos, si ens vaga, a les pròpies lectures. A llegir millor i amb més rigor. Uf, aquí la història es complica. "No es tracta de llegir només el que és políticament correcte, s'ha de procurar llegir el que és literàriament correcte". Com es fa, això? "Hi ha qui consumeix literatura juvenil dels 14 als 99 anys: és la gent que busca distreure's i aprendre coses i ja està. El públic comença a fer-se adult quan accepta els reptes que li planteja la literatura. El gust i la paciència lectora s'eduquen. Sense un mínim d'esforç, el lector no progressa. El bon mestre és el que sap graduar l'esforç i la satisfacció".

Els textos recopilats a La lectura i la vida donen pistes per ensenyar a llegir, alhora que estimulen el desig d'abocar-te als llibres. Fins i tot si ets un crac del billar."

(Eva Piquer. "Caramboles de la vida", Avui (Barcelona), 11 de novembre del 2007)