Carles Torner
L'estrangera.
"El que perdura, ho funda sempre una estrangera. Quan la destrucció sembla apoderar-se de totes les coses, i el regne de la violència, del desordre, de l'amenaça, imposa la seva rígida llei, potser només una nova mirada sobre el món és capaç d'entreveure una escletxa en el caos. Així, el cronista de la història de L'estrangera, dit el Mut, dit el Rei Midas, s'alça com el visionari d'un futur altre, potser millor, potser impossible, en evocar la seva història, i la de Rut, i la de Mara, i els anys de la guerra dels gossos, i el misteri del naixement del seu fill.
L'estrangera, primera novel·la de Carles Torner, constitueix una suggerent proposta, d'agosarada dimensió simbòlica, inesperada en el panorama de la narrativa catalana recent."
(Extret de la contraportada)
* * *
GUIA DE LECTURA
Edat de lectura
L'estrangera és un llarg monòleg, amb ressonàncies bíbliques, d'un narrador que es deixa endur per les sensacions. El relat, que prescindeix de les regles de la figuració narrativa, com per exemple la linealitat cronològica, s'apropa al món del somnis a través d'una falsa escriptura automàtica, inspirada en estratègies surrealistes i, més en concret, en la prosa poemàtica de J.V. Foix. L'obra demana un cert bagatge de lectura a partir del qual emmarcar les tècniques i els referents literaris emprats, per la qual cosa és recomanable per a nois i noies més grans de 16 anys.
Argument
La novel·la és una versió moderna d'un llibre bíblic, El llibre de Rut, en què la moabita Rut, ja vídua, segueix la sogra, Noemí de Betlem, quan aquesta retorna al seu país, on refà la seva vida i té un fill, Obed. Segons la Bíblia, Obed engendra Jesè, i Jesè engendra David. Per tant, Rut, l'estrangera, exemple d'amor filial i d'integració, es converteix en la rebesàvia del primer rei dels jueus, David.
Aquest paral·lelisme s'explicita en alguns passatges del relat. Així, el narrador reconeix Rut i Mara "a les pàgines d'un relat molt antic i molt breu que havia trobat a la biblioteca del rector [...] hi veia els rostres d'elles dues, els passatges que tenia davant dels meus ulls es referien a temps remotíssims de més de mil anys abans de Crist, a persones que desconeixien què era una ciutat i què una cervesa, homes i dones que patien terribles sequeres i que hagueren d'emigrar a uns altiplans al costat del Mar Mort, i jo en canvi, en aquell llibre, hi veia Mara, la peruana múrria i sovint entotsolada, asseguda a la gespa del Parc de Luxemburg, i veia Rut esquirolejant al seu voltant, radiant de preguntes, pensant en veu alta, interpel·lant el cel ennuvolat i responent-se ella mateixa com trobar un advocat per a Mara." (p. 75)
Tanmateix, L'estrangera no és un relat d'Israel, sinó que trasllada l'anècdota de la història als nostres dies. Així, Rut es converteix en Noemí Ceballos Gutiérrez, una peruana que fugint d'una trama parapolicial -Comando Rodrigo Franco- organitzada al seu país, es refugia a Europa.
L'obra no es desenvolupa seguint un fil temporal que condueixi la història; del que es tracta és d'"estirar el fil a cabdellar records, imatges, velles idees que havien quedat en vies mortes i que, com un tren aturat, grinyolen en posar-se en marxa" (p. 82). Per aquest sedàs de la memòria arriba al lector o la lectora la suposada biografia d'un narrador d'identitat incerta. Aquest, apressat per la por o potser per la paranoia, se submergeix en l'escriptura.
El relat, que transcorre en un espai gairebé oníric, entre París i Barcelona, entrellaça la història personal del protagonista, el cambrer del Bar Bar, en què es barregen els seus records com a immigrant, la seva història amb Milena Mil·leni -Rut- i Mara -Noemí-, amb altres esdeveniments com ara la guerra apocalíptica dels cans i els brots de violència contra els immigrants.
Temes
El protagonista, ja en la seva vellesa, recupera l'experiència pròpia i li dóna sentit a partir de les imatges i de les sensacions que va desengrunant mentre escriu la confessió de la seva vida. La seva biografia s'assimila amb mites i històries de persones senzilles incloses a la Bíblia, com ara la història de Rut. D'aquesta manera, reorderna la seva experiència, la reinterpreta i s'hi reconcilia, perquè ja no es tracta només de la història d'una vida: la seva experiència adquireix una dimensió mítica. Així, doncs, l'escriptura esdevé un espai de reflexió per a l'individu, en el qual els moments vitals més preuats o, potser, més dolorosos suren en la consciència i adquireixen una nova llum.
Aquest espai condueix el narrador al seu viatge d'exili, al moment en què amb la seva àvia fugen de la ciutat consumida per la flames, on "no va quedar cap casa, si de cas eren fantasmes de cases, buides per dins, clofolles esperant que al cor del buit hi arrelessin figueres i esbarzers". Tots dos emprenen un viatge, amb "autobusos panteixants" i "trens gargotejats", que els condueix cap a una nova condició: la de saber-se estrangers en una terra estranya. Aquesta condició, atenuada amb el pas del temps, es veurà finalment transcendida quan, convertit en un home adult, ell, l'estranger, aculli una altra estrangera, Noemí. Ell, que fou acollit, acull.
Aquesta dualitat també es fa palesa en la figura del professor Sam Bruac. Quan aquest visita els pares del protagonista, és considerat un estranger que s'apropia d'un bé personal, una estatueta. Tant el narrador com la seva mare no suporten les visites de forasters, segurament perquè ells mateixos se senten estranys. Potser per això, quan el pare regala a Sam Bruac l'estatueta que li havia regalat la seva àvia, el narrador no pot evitar oposar-s'hi amb un entossudiment rotund. Més tard, quan el protagonista i l'àvia es troben en el centre de refugiats de la Murtra, serà el professor qui els aculli a casa seva . I allí, mentre esperen un plat de tallarines fumejants, l'estatueta damunt del televisor es transforma en el testimoni mut de com aquell que fou un estranger hostatjat esdevé l'amfitrió que els acull a ells, ara estrangers.
Personatges
La identitat des personatges de L'estrangera és incerta. Només es mostra la imatge que en projecten altres personatges i els noms propis que utilitzen per designar-los. Les imatges i els noms canvien, com si l'entitat es diluís, de la mateixa manera que es dissolen els records en la memòria.
Així, el narrador és el pintor d'àngels, el nedador que neda com un peix, el rei Midas que "l'àvia havia investit." Però, també, és el bàrman del Bar Bar, anomenat al local el Mut a partir del dia que perd la facultat de la parla. Tots ells conviuen en una mateixa identitat, com mostra el fragment:
"I llavors tot va callar al pis del bàrman, el Rei Midas cerveser, el nét que havia après a mirar amb ulls de la seva àvia, l'hereu del àngels amb les ales cremades, l'home tranquil que aquell mateix matí, quan va sentit que girava una clau al pany de la porta del seu pis, estava llegint a la banyera, lluitant amb l'enutjós problema que encara no havia après a resoldre. " (p. 85-86)
D'altra banda, la transformació dels personatges pren una dimensió simbòlica. Noemí, la periodista peruana, en el vol transatlàntic d'exili es busca un altre nom. Dubta entre Amargura, Amarga, Marga; però, finalment, es decideix per Mara perquè, com esdevé al personatge bíblic, el seu cor està ple d'amargor. Milena Mil.leni, la cantant embriagadora del Bar Bar, es transforma en Rut, perquè, de la mateixa manera que la protagonista del Llibre de Rut de la Bíblia, acull com una amiga l'estrangera Noemí.
Suggeriments didàctics
Els tres primers capítols de la novel·la s'inicien amb l'evocació d'algunes paraules de l'àvia del protagonista, a partir de les quals es desembulla un reguitzell d'imatges i de sensacions que traven diferents moments d'una vida. Aquests breus parlaments introductoris poden utilitzar-se, d'una banda, per analitzar i utilitzar en relats de producció pròpia alguns recursos expressius com l'anàfora i la comparació; d'altra banda, per analitzar la manera com es construeix la dimensió simbòlica de la personalitat del narrador.
La narració d'un conflicte bèl·lic irreal en un marc quotidià, fàcilment identificable, ha estat un recurs emprat per la literatura per elaborar una paràbola en contra de la guerra i, per extensió, de la violència.
A L'estrangera s'aprofita la guerra dels cans en aquest sentit. Aquest conflicte no té cap referent directe concret, sinó que és més aviat la metàfora del potencial de violència que hi ha a les ciutats europees, especialment als barris marginals, on es concentra la població immigrada, tal com el mateix autor reconeix. (Capdevila, J. "Carles Torner novel.la el món de l'emigració amb L'estrangera. Avui, Barcelona, març 1997, pàg. 35). A través d'un diari d'aquesta guerra, en què s'especifiquin els fets originaris i les consegüents reaccions i enfrontaments, es concretaran els aspectes més significatius de la trama de la novel.la.
Els fets que es recullen en el relat no es desenvolupen a través d'una trama lineal, sinó que s'encasten en l'aiguabarreig de records del narrador. La novel.la es converteix, doncs, en la representació del suposat flux de la consciència del bàrman del Bar Bar, amb ressons llunyans en l'Ulisses de James Joyce.
Aquest fluir sense límits del pensament es tradueix estilísticament en un ús transgressor dels signes de puntuació. Així, per exemple, el relat pot esplaiar-se en llargs fragments en què els aclariments o les explicacions complementàries s'encadenen sense aturador, mitjançant els dos punts o la coma, evitant els paràgrafs i els punts i a part. A partir d'alguns fragments seleccionats pel professor o la professora s'aprofundirà en l'ús dels signes de puntuació i es reescriuran els textos respectant-ne els usos convencionals.
L'acció de la novel·la transcorre en un espai imprecís, potser simultani, entre Barcelona i París. Per elaborar el mapa d'aquesta geografia, tal vegada només real en l'interior del narrador, es recolliran els fragments en què es donin referències d'espais i de llocs identificables d'aquestes dues ciutats.
Als pocs mesos d'haver-se instal·lat Rut (Milena Mil.leni) i Mara (Noemí) a casa del narrador, s'estableix al mateix edifici el Polonès, un personatge que apareix amb un carregament de rellotges de tota mena. Des que arriba al nou local es produeix un fet prodigiós: tots els rellotges van exactament a l'hora. Com ell mateix reconeix, això podria ser degut a una presència benefactora. Per definir de quina presència es tracta, s'analitzarà el rerefons simbòlic de l'escena -l'embaràs de Rut, els rellotges i el temps.
La visió casual d'una dona al carrer ha estat un leit motiv aprofitat a bastament per descriure l'enamorament fugisser del poeta mentre camina per la ciutat. Es tracta d'una sentiment furtiu i passatger que desapareix al mateix temps que la dona és engolida per la multitud. A la novel·la, el narrador viu un encontre casual al metro (p. 26-27) a partir del qual es poden introduir altres textos de característiques similars per fer-ne una anàlisi comparativa.
Alguns dels personatges canvien de nom al llarg de la narració. Aquest canvi no és gratuït, ja que forma part de la seva transformació en el decurs de la història. Per establir l'evolució dels protagonistes, és interessant de precisar els diferents noms que els designen i la simbologia que aporten a la seva personalitat.
En néixer el seu fill el narrador emmudeix. El pare de Rut explica que es tracta de la síndrome de Zacaries. De fet, aquest esdeveniment manté un lligam amb la metàfora bíblica: la història de Zacaries, el pare de Joan Baptista, que va emmudir fins que Isabel va tenir el fill. Es pot comparar el referent bíblic amb la reformulació de la novel.la per extreure'n els punts de contacte i les divergències.