Autors i Autores

Anna Tortajada

Anna Tortajada.

Biografia

L'escriptora i traductora sabadellenca Anna Tortajada Orriols, nascuda l'any 1957, ha estat des de ben petita una lectora voraç amb vocació d'escriptora. Va escollir fer el batxillerat de Ciències, convençuda de que a les Lletres sempre s'hi dedicaria, amb estudis o sense, i que en canvi, les Ciències ja no les tornaria a tocar a fons. Les seves assignatures preferides van ser la Història i el Llatí, on va descobrir el plaer de la traducció.

Després d'una estada de quatre anys a München —on va estudiar alemany i va fer alguns cursos de Filologia espanyola i de català a la Ludwig Maximilian Universität— i ja de tornada a Barcelona, va iniciar la seva vida laboral com autònoma fent traduccions per a diverses agències, sobretot de textos tècnics, fins que va poder fer el salt a la traducció literària, primer al castellà, i poc després també al català.

Com a traductora

A partir d'aquell moment, mai no li va faltar feina ni li va caldre buscar-ne, ja que diverses editorials com Edhasa, Edaf, Cruïlla, Grijalbo, Urano li encarregaven seguit informes de lectura i traduccions, fins que va ser ella qui triava què volia traduir. En aquests moments ha traduït més de dos cents títols.

Les seves primeres traduccions literàries van ser per a Edhasa; Regreso a Entia, d'Stanislaw Lem, i El judío Süss, de Lion Feuchtwanger, de qui, a partir de llavors, n'ha estat la traductora. Són seves les traduccions de totes les novel·les històriques d'aquest autor que ha publicat l'editorial Edaf: La judía de Toledo, que va ser objecte d'estudi i de treballs a l'escola de traductors de la Universitat de Viena; Goya, La duquesa fea, La hija de Jefté i La sabiduría de los locos o Muerte y glorificación de Jean-Jaques Rousseau. Arran d'una invitació de l'escola de traductors de la Universitat de Salamanca, va donar la seva primera conferència sobre els reptes de la traducció literària i en concret de l'obra de Feuchtwanger.

En els anys on les medicines alternatives es van començar a donar a conèixer al país, va traduir per a l'editorial Urano molts títols d'aquestes disciplines, entre d'altres: Manual práctico de la terapia floral de Bach, Hotel mamá, Las flores de Bach, Mudras, Aura-Soma, Manual práctico de la terapia de las zonas reflejas, Es sano si es divertido, Menopausia, y la novela El león rojo.

Ha prologat i traduït també, per a El Aleph Editores, En la tierra de los olivos, de l'activista palestina per la pau Sumaya Faraht-Naser.

En l'àmbit de la literatura infantil i juvenil ha traduït nombrosos títols per a primers lectors per a l'editorial Edaf, al català i al castellà. La major part, però de les traduccions de literatura infantil i juvenil han estat per a l'editorial Cruïlla per qui va traduir molts dels títols de la col·lecció La penya dels Tigres, de Thomas Brezina; algun títol de Dagmar Chidolue com Peripècies a París o de Christine Nöstlinger com La Mini és la millor o Petita Panotxa, de Käthe Recheis; El museu dels records robats de Ralf Isau; La decisió de l'Emma, d'Elisabeth Zöller; Vint-i-un contes bojos, d'Ursula Wolfel o No t'atabalis, Svenja de Christian Bieniek.

També ha traduït literatura infantil i juvenil per altres editorials com Grijalbo (Cabeza de fuego, de Jo Pestum o Detrás de las ventanas encantadas de Cornelia Funke); Oxford University Press España (L'expedició dels llibres de Vicente Muñoz Puelles o Una història familiar de Cristine Nöstliger); Bambú (Atenció! En Vranek sembla del tot inofensiu! també de Christine Nöstlinger).

En els darrers anys, tot i dedicar-se majoritàriament a escriure, ha continuat fent traduccions: El nuevo Paris, un conte de Goethe per a l'editorial Gadir, Mecanoscrito del segundo origen de Pedrolo, per a l'editorial Anaya o El cor de la nina de Rafik Shami, per Cruïlla.

En aquests moments treballa en la traducció d'una selecció d'assajos i textos de Thomas Man, per a l'editorial Navona.

Com autora

L'any 2000 publica amb Barcanova la seva primera obra de producció pròpia, una novel·la històrica per a joves, Cruïlla de mons. A partir de llavors, no ha deixat de publicar.

En les més de vint obres publicades fins ara, ha conreat diversos gèneres: la novel·la històrica rigorosa i documentada, una de les seves grans passions, com a lectora i com a escriptora. Són novel·les molt corals, on no parla de grans personatges, sinó de la vida de la gent corrent en un determinat context històric: els ibers de la Dama d'Elx; el Sabadell del segle XIV, quan la ciutat va deixar de ser feudal per passar a dependre directament de la corona amb la reina Elionor; La princesa fenícia Jezabel, personatge bíblic, casada amb el rei Ajab d'un Israel ja dividit.

En els seus contes infantils i novel·les per a joves, ofereix una visió diferent, sovint silenciada, quan giren a l'entorn de temes d'actualitat com la guerra d'Afganistan, l'homosexualitat femenina, el conflicte a Palestina, els joves amb més dificultats a casa nostra o els maltractaments a les dones.

La seva passió pels contes tradicionals és també present a les seves obres on pretén recuperar el sentit de mestratge de les rondalles i donar les claus per a una lectura actual. En aquest sentit imparteix també tallers i conferències. També ha publicat en aquest sentit una obra de teatre per infants amb l'editorial Animallibres.

En les seves novel·les i textos de narrativa, aposta per temes dels que sovint incomoden: la mort, la pèrdua… I en totes elles, mira d'enfrontar els seus personatges amb les pors, les angoixes, perquè les afrontin i canviïn de les seves vides allò que no els agrada o els fa patir, de manera que en les novel·les que escriu en aquesta línia, a vegades qualificades de dures, els seus personatges, fan una introspecció profunda que els fa replantejar-s'ho tot.

Si quan escriu novel·la històrica les trames estan plenes de personatges que li permeten fer un retrat exhaustiu d'un moment de la Història, sovint la Història Antiga de les cultures de la Mediterrània abans no fossin anorreades per Roma, en les seves novel·les situades a l'època actual, hi ha pocs personatges, per donar tot l'espai al món interior dels protagonistes.

Els seus llibres més periodístics, que alguns anomenen de viatges, però que ella ha escrit com a denúncia sobre l'Afganistan sota el règim taliban on va viatjar l'any 2000 o per posar en relleu la tasca de les dones als campaments saharauis o una nova manera de fer política quan Lula da Silva va accedir al govern, li van donar un resó inesperat i la van convertir en assídua col·laboradora de diversos mitjans de comunicació com a tertuliana amb Josep Cuní, articulista en premsa escrita, o guionista en programes de ràdio. També ha col·laborat en programes de ràdio y televisió dedicats a la cultura, com De Llibres a TV3, el programa d'estiu No és obligatori a RAC1 o l'Eureka, de COM-Ràdio.

En l'actualitat les seves col·laboracions amb els mitjans són molt esporàdiques.

Sempre ha estat implicada en moviments i activitats socials en els llocs on ha viscut, i en el seu moment va contribuir a la difusió de la situació de la població civil afganesa amb xerrades per tot l'Estat durant més de dos anys. Juntament amb una de les seves companyes de viatge, la periodista Mònica Bernabé va ser co-fundadora de l'associació ASDHA (Associació pels Drets Humans a l'Afganistan). Per aquesta tasca de divulgació i de cooperació en projectes d'ensenyament als camps de refugiats i a l'Afganistan després, totes dues van rebre la Menció especial a Mitjans de Comunicació que atorga l'Institut de Drets Humans de Catalunya en el XIV Premi SOLIDARITAT 2000.

Des del moment en què va començar a publicar, i molts dels seus títols van convertir-se en llibres de lectura a centres d'ensenyament de Catalunya i Andorra, cada any visita una trentena d'escoles on té trobades amb els lectors. Promou i imparteix activitats de foment de la lectura, dóna conferències sobre història antiga i imparteix tallers de lectura i d'escriptura. Arran de la precarietat en què es veu immersa la literatura infantil i juvenil en català, és membre de l'APE (Autors en Perill d'Extinció) on ha procurat col·laborar activament en la reivindicació dels drets laborals del col·lectiu.

A finals de juny de 2014, donada la situació de la cultura i de la literatura a Catalunya i a la resta de l'Estat, i de la crisi del sector editorial, acaba de traslladar-se a viure a Berlín, on explorar nous territoris, tot i que farà estades a Barcelona per tal de poder mantenir els seus compromisos i activitats puntuals.