–Ho veus, àvia? –van dir-me aquell dissabte que venien de comprar aquesta mena de mòbil que hi ha penjat a la paret. Amb aquest aparell serà com si visquessis a casa amb nosaltres; només prement un botó, et podrem veure a l'hora que vulguem. Potser sí que ells em veuen sempre que volen, però jo a ells no els veig ni per casualitat; s'han acabat les visites.

(Any 2019. El xip implantat sota la pell fa les funcions de carnet d'identitat, targes sanitària i de crèdit, permís de conduir... El marc interactiu digital ha desplaçat l'àlbum de fotos tradicional i la informàtica ha transformat la vida a les llars. L'ordinador central d'Arrels d'Or, una residència per a la tercera edat, desvetlla cada matí la vida de tot l'edifici, controlant fins els més petits detalls dels residents; és una casa intel·ligent, com en dèiem al segle vint. Els records d'uns temps millors, els de quan vivia a la seva casa pairal, en plena muntanya del Berguedà, donen vida a la Mercè, una resident que es resisteix a la invasió tecnològica.

MONTSERRAT VILARMAU, a través del dia a dia d'Arrels d'Or i d'aquesta àvia que hi resideix dóna una mirada al futur, qüestionant en aquesta novel·la aspectes suggerents com el fet que els avenços tecnològics aportin sempre més qualitat de vida, o que un enginyós aparell pugui suplir el caliu d'una relació humana.)

(Fragment del llibre Mai per ordinador, 2002)