Només arribar a casa i tancar la porta rere seu, en el mateix rebedor, el Quim, ansiós com un adolescent en la seva primera aventura busca, impacient, la cremallera del vestit negre de la Vero que, en girar-se envers ell encesa de desig ha deixat al descobert la part superior dels sostenidors color morat, que li ressalten la blancor dels pits. Tot està preparat a consciència: al calaix de la tauleta de nit ha deixat, abans de sortir a sopar, ja lliure de paper per no perdre temps en el millor moment, la rajola sencera de xocolata negra al vuitanta cinc per cent amb partícules de cacau que ahir va trobar, per fi, després de nombrosos intents. A última hora ha desestimat la idea inicial de començar el joc amorós dipositant en aquells racons on la Vero li agrada més que ell li explori amb la llengua, petites porcions de xocolata que ell hauria d’anar trobant amb els ulls tancats. Ho ha deixat córrer suposant que, tot i que la temperatura del cos de la Vero seria, en aquells moments, considerable i suficient com per desfer-la de manera que no es desprengués de la seva pell fins que la seva llengua la trobés, que la mare natura es mostra molt sàvia en aquestes ocasions, hi havia el perill que això requerís algun minutet, potser escàs, però que tenint present que a ella li és indiferent la xocolata i no la tastaria, l’ambient es podria refredar i anar-se’n tot a fer punyetes.

I just abans de sortir ha decidit canviar de tàctica i preparar un joc que ara es disposa a iniciar: mentre ella és al quarto de bany, el Quim es despulla sense perdre temps, s’asseu al llit, es posa a la boca un tros generós de xocolata i mou la llengua per tal que es comenci a desfer. L’excitació d’imaginar el que seguirà és màxima. Quan ella, amb moviments lents i carregats de sensualitat s’estira al llit exhibint una picardia de blonda negra de dimensions mínimes, mentre amb veu molt baixa li xiuxiueja frases insinuants a l’orella i, juganera, li ressegueix l’esquena amb el dit gros del peu, que culmina avui amb l’ungla pintada de color morat, el Quim es gira envers ella i, decidit, passa a l’acció sense preàmbuls. La xocolata negra al vuitanta cinc per cent amb partícules de cacau i els mugrons de la Vero, tendres, receptius, es confonen dins la boca del Quim; el delit condueix cadascun dels seus gestos.. Ella, un pèl desconcertada, avui també el Quim passa per alt aquells requeriments preliminars que li desperten els desitjos més intensos obrint la porta al que vindrà després, foragita el desencís i es lliura sencera a les novetats que el Quim li presenta. Panteixen. El deliri els empeny a estimballs on es perden. Passa no saben quanta estona. Ell, amb la libido desfrenada, vol anar més enllà encara: sense retirar la mà que acaricia un pit de la Vero busca a les palpentes amb l’altra dins del calaix de la tauleta de nit, pren una porció considerable de xocolata negra al vuitanta cinc per cent amb partícules de cacau i, mentre la prem amb la llengua perquè es desfaci, comença a acariciar aquell entrecuix suau, que tremola de desig. Llavors, inicia amb la llengua un camí que va des del genoll fins on les cuixes s’ajunten, ara l’una, ara l’altra, amb la llengua coberta de xocolata... La Vero gemega, un plaer exquisit se’ls endú i perden la noció del temps.

(Fragment del conte "Amarga seducció", dins Xocolata espessa. Barcelona: Gregal, 2018).