Ester Xargay Melero neix a Sant Feliu de Guíxols el 12 d’abril del 1960, però es cria a França. Amb els pares i la germana viuen primer a París i després a Bourges, on Xargay entra en contacte amb els moviments d’avantguarda gràcies a les visites escolars a la Maison de la Culture de Bourges, un centre creat per Alexander Calder que es converteix en un dels espais d’experimentació artística més importants de França. A casa alterna les llengües catalana i francesa, idioma en què fa les primeres temptatives literàries (que no es conserven).

Amb la família, Xargay torna a Catalunya el 1978, amb divuit anys. Els seus pares obren una llibreria a Sant Feliu de Guíxols —que tindrà una vida curta—, on l’autora treballa abans de marxar de nou cap a París per estudiar teatre. Poc després s’estableix definitivament en terres catalanes, on el 1986 coneix Carles Hac Mor (1940-2016), que esdevé la seva parella artística i sentimental, i el 1995 es llicencia en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona.

L’autora és artista interdisciplinària, pionera en diversos camps: treballa la creació artística en l’àmbit sonor (música electroacústica) i audiovisual (fa videopoesia i videoinstal·lacions, però també realitza documentals per a Barcelona Televisió entre 1998 i 2002), la performance i el happening, i també fa de gestora cultural i col·labora en mitjans escrits com l’Avui, Papers d’Art, Transversal, El Temps, Reduccions, Lápiz, Tramesa, Fenici, Asterió, Sense Títol, Talp Club, Làtex, Cactus o Els Marges i en les revistes digitals Corner i The Barcelona Review. Amb Carles Hac Mor tradueix del francès Gilbert Lascault, Tzvetan Todorov, Blaise Pascal i Adrian Pic.

Xargay es dedica principalment a la poesia en qualsevol de les seves formes. Fa de gestora cultural, exposa en diversos centres i institucions (Centre d’Art La Panera, La Virreina Centre de la Imatge, Arts Santa Mònica, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Museu de Lleida, etc.), participa en nombrosos festivals i publica plaquettes (Els àngels soterrats, 1990; Les flaires del galliner, 1993; Ainalar, 2005, etc.), llibres de poesia (Darrere les tanques, 2000; Trenca-sons, 2002; Salflorvatge, 2006; Aürt, 2009; Infinitius, 2017; Desintegrar-se, 2019, etc.), teatre (Tirant lo Blanc la o La perfecció és feixista o La construcció del socialisme, 2000) i narrativa (Carabassa a tot drap o Amor lliure, ús i abús, 2001, juntament amb Carles Hac Mor). Amb la peça audiovisual Paraparèmies, desplaçament, cosificacions i el documental per a BTV El Grup de Treball guanya el Premi de Creació Audiovisual de Navarra (1999) i el Premi Espais a la Crítica d’Art (2000) respectivament.

Entre el 2005 i el 2011 és programadora en cap del festival Barcelona Poesia amb David Castillo, Eduard Escoffet i Martí Sales, i del 2007 al 2014, juntament amb Carles Hac Mor, programa el cicle de recitals Poesia als Parcs, realitzat als Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. A partir del 2020 dirigeix el Centre Cultural La Pahissa del Marquet-Arts-Lletres-Natura, al Marquet de les Roques, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquest centre cultural de la Diputació de Barcelona és un espai dedicat a l’experimentació i a l’estudi de nous llenguatges que propicien les pràctiques híbrides i que compta amb una programació estable d’exposicions i activitats. 

Xargay mor a Palamós el 19 de gener de 2024 a causa d’un càncer. L’any 2025, l’Ajuntament de Juneda i el Centre de les Arts i la Memòria de Ponent impulsen la creació del Premi Ester Xargay de Videopoesia, un guardó destinat a fomentar el camp del videoart vinculat a la literatura.

Va ser sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).