EL POEMA
 

Aire no tinc, sinó el que tu em deixaves
a cada pàgina
morint entre lilàs.
El teu respir, el teu silenci, queda
esgrafiat
en uns versos, escrit
i vagant en uns fulls,
creixent en un llibre o en un arbre
vestit de fa poc...
Germinaràs, potser,
dintre els que el cor maduren
i estimen les paraules pel seu do,
senzillament oberts,
humils a cada so
 

que transfigura.

 

Allà on no hi ets, allà el poema es nega
i es perd sense cap nom.
Em cal trobar el teu gust, la teva aroma,
els teus sentits poblant-me intensament.
A poc a poc deixem el cos i, amb l'alba,
venim al teu costat,
cap al secret conjur, amb mort i vida,
pel verb encara humit,
 

tot just creat,
 

pel foc
on la paraula és consumida.

(Del llibre Intento el poema. Barcelona: Óssa Menor, 1960, p. 13-14)
 

* * *

 

El fugitiu

No ploreu, ni una pluja menuda...
Tot és clar com abans, més encara.
He fugit per les fulles, pels pètals...
He deixat una forma marcida
i ara visc en l'aire que respires.

No em tanqueu entre murs de tenebra.
Si més no, que em cobreixi la terra
que he estimat i que estimo, per sempre.
El meu cos pot florir en una rosa,
al cimal de les branques més altes.

Res no es perd, ni l'engruna de vida
ni la pols, ni la cendra colgada.
Em tornaré mirall, si Déu volia,
o aquella gota pura de rosada
que veu cada matí les coses noves.

Feliç, el meu somriure s'insinua
en el mirar innocent i en l'aigua clara.

(Dins de Poemes i cançons (1957-1992). Barcelona: Columna, 1993, p. 30)

***

Tant de temps que ha passat!
Dintre meu, tanta nit!
Dalt del cel, la ciutat
on potser
ella ha fugit.

Se'n va anar
en un dia molt clar.
Jo no sé
si a una terra llunyana.
Se'n va anar
cap enllà.
No sé pas
si tornarà.

Se'n va anar,
va donar-me la mà,
que a un adéu
no li cal cap paraula.
Se'n va anar
i un mirar
m'ha quedat per recordar.

Digue'm, amor, si és ben cert
que més enllà fa bon dia.
Digue'm, si mai que un es perd
és que ha trobat l'alegria.

Se'n va anar,
va donar-me la mà.
Jo no sé
quina cosa em diria.
Se'n va anar
cel enllà
i mai més
no tornarà.

(Lletra de la cançó "Se'n va anar", musicada per Lleó Borrell i guanyadora del Festival de la Cançó Mediterrània del 1963)

***

Temps i temps passat,
camí desolat 
que ens acompanyes, 
negra i llarga nit 
amb l'eco d'un crit
a les muntanyes.

He de viure aquí,
lligat al camí 
de la meva terra, 
amb la seva sort, 
la seva dissort, 
fins fer-me desferra.

Temps i temps deixant 
de ser aquell infant 
que amb tu jugava 
fins que els meus sentits 
van dir-me, amb neguits, 
que t'estimava.

I ara amb tu al costat, 
amor de veritat, 
companya dels dies, 
oblidant records, 
segueixo l'esforç 
i espero alegries.

Temps i temps patint, 
vivint i morint,
plens de preguntes, 
amb la cara al vent, 
la sang nova ardent 
i les mans juntes.

I no em sap pas greu, 
així, vora teu, 
cremar tanta vida, 
si és que amb aquest foc 
alcem altre cop 
la terra adormida.

Temps i temps passat,
camí desolat 
que ens acompanyes, 
negra i llarga nit 
amb l'eco d'un crit
a les muntanyes.

(Lletra de la cançó "Temps i temps", musicada per Lluís Llach, dins de  Poemes de capçalera. Barcelona: Barcanova, 2016, p. 260-261)