"...la bellesa dels béns intangibles, 
d'una propietat irreal." 
 

Alenava l'escenari astres de betum. L'heura ara embriaga, a poc a poc, el destí d'aquells homes inventors de gramòfons i violins, aparells portadors d'inimaginables paisatges desolats, d'estampes bíbliques que feien gaudir talment una atracció de circ. Al carrer de dalt has brodat un desig, i quin desig! Aquells ulls són mar, clafred que embriaga els versos oblidats en un espai de porcellana. Mentrestant, la fosca passeja el quitrà, pas a pas, a frec d'absència sense fissures ni trencs, vestida de nit. 

Tatues sense adonar-te'n desamors per portes i lluernes, al pont de l'àngel custodi, al seient del bus, a la baixada de santa caterina, al carril bici, a la portalada d'abc park... Com brolla el silenci al pòrtland del temps, i ara dibuixes l'esbós de la porpra sola, o l'antic atzur, o bé el retall del groc, o en blanc d'oracle, o vermell nacrat. Fent l'ullet enganxes les deesses del zodíac trobant-me tot soliu, a la lluna desfibrada de Toulouse-Lautrec, lluny de ningú en l'apropament dels dies. I en un clixé, romp la nimfa, i fuig...
 

(De Tatuatge, 1989)

***

He procurat la cautela que tot culpable anuncia 
abans de cometre el crim, m'he vestit amb estels 
i immaculada educació. Com amable servidor 
que sóc, també he consagrat els pensaments 
al meu senyor, acte després, he servit la copa 
daurada i somriure afable. Així, percace el destí. 
He vist, tanmateix, que han aparegut entre els nostres 
aquells que no eren dels nostres. L'estratagema 
ha sembrat fongs i dàlies a la mar. Us he escrit, 
no pas perquè no conegueu la veritat. Mai no he tingut por 
a l'arquer que sega les pupil.les amb un llamp 
hivernal, ni el corquim que rosegarà la carn 
del cos talment fusta agraciada. Tampoc no m'ha esverat 
l'estèril podridura del coneixement. En canvi, 
no podré subornar el destí: em dic Judes!

(De L'holandés errant, 1994)

***
 

ELS dies són una clepsidra amb foscos naufragis. 
La fragor d'una llarga nit a la Serra de les Agulles 
/ confrontada

amb la desídia. 
L'illa ha suportat la devastació, les flames i l'exili 
/ dels déus
. 
Els camins són d'aigua i sense tornada. 
Ibn Khafadja no estimà els ulls negres del desig. 
El vertigen de nodrir-se contra la imaginació. 
Hi ha el mot bellesa amb tot l'ímpetu de galerna. 
La mar no té nom. 
El vers ens penetra com espina saquera. 
Va ser Heràclit qui somiava franquejar sense barca l'altra riba.

(De La mar, 1997)