[A En pèlag d'amor] August Bover practica una poesia paisatgística que podem descriure com a classicista, aèria, delicada i mediterrània [...], construeix, vers a vers, una col·lecció de poemes d'un lirisme transparent i airós.

(Sebastià Alzamora: "Tria personal", Serra d’Or, desembre 1999, p. 939)

* * *

La fidelitat essencial al vell model japonès, per una altra aparent paradoxa, confereix a L'hivern sota el Cadí una originalitat poderosa.

(Denise Boyer: "L'hivern sota el Cadí", Revue d'Études Catalanes, núm. 5, 2003, p. 166-167)

* * *

[Mojave] Son tres poemas que se revelan una auténtica sorpresa por su decidida voluntad de aproximación a lo foráneo, a la literatura internacional.

(Jordi Galves: "Lluvia en el desierto", La Vanguardia. Cultura/s, 29 d'agost de 2007, p. 7)

* * *

Els poemes [de Terres de llicorella] conviden a somiejar, com la millor tradició japonesa en què Bover s'emmiralla, sobre la permanència i el canvi, sobre els pòsits del temps.

(Pere Ballart: "Un priorat en gots de sake", Avui. Cultura, 15 de maig de 2008, p. 14)

* * *

Aquest Cloc! no clou res, sinó que obre noves vies per a la literatura potencial en la nostra llengua. [...] Cloc!, doncs, és una festa verbal. Un festival.

(Màrius Serra: "Boverisme", Cloc! Tarragona: Arola Editors, 2011, p. 7-8)

* * *

El tema i el pretext dels [poemes] són la llengua; més ben dit, les infinites possibilitats de la llengua catalana.

(Jordi Llavina: "Ver virtuosisme del vers", Presència, núm. 2058, 5 de novembre de 2008, p. 38)

* * *

Beabà és un libro tremendamente creativo, más aún: apasionadamente renovador.

(Antoni Serra: "La Semana Trágica", Última Hora, 25 de gener de 2015)

* * *

S'endinsa sense condicions en les fondàries impenetrables dels mots i de les relacions que s'hi estableixen, a la cerca de valors nous, de sensacions i sentits desconeguts o no experimentats.

(Vicent Pitarch: "Pròleg", Tornaveu. Tarragona: Arola Editors, 2019, p. 9-10)

* * *

Il lettore non potrà che restare affascinato e irrimediabilmente irretito dalla poesia di August Bover, che rivela una cultura, una consapevolezza, una dimestichezza con la tradizione e al contempo con le sperimentazioni contemporanee davvero impressionante.

(Veronica Orazi: Rivista Italiana di Studi Catalani, núm. 10, 2020, p. 327)

* * *

Bover supera el repte, amb escreix. Sobretot, des de l'afany ―no pas fàcil― de sorprendre sempre el lector, de saciar-lo en cada troballa, de fer-lo somriure en la potència d'un bon vers, poema o llibre. Però, també, en l'exigència de tenir vida, de compartir la bellesa d'una llengua de possibilitats incommensurables.

(Esteve Plantada: "D'una llengua incommensurable. A propòsit de la poesia d'August Bover", Caràcters, núm. 92, 2021)

* * *

Amb gran domini de la llengua, carrega de sentit les velles paraules, imantades, i fosforescents com pedres fogueres. I aires del barroc culte o popular que ell coneix tan en detall ens venen a la memòria en versos tan ben escairats, tan efectivament eufònics, tan contundents de percussió en la forma.

(Oriol Pi de Cabanyes: "Epíleg", Blau marí. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2018, p. 93-94.

* * *

D'una banda escriu molt bé, en un català impecable, dotat d'una gran vivesa i naturalitat, servint-se sempre dels recursos de la retòrica clàssica (i, tan sovint com d'aquesta, igualment del que en podríem dir els atots de la lírica popular); de l'altra, el poeta coneix molt rigorosament la tradició pròpia, a banda algunes altres.

(Jordi Llavina: "La ruta blava (i lo color més blau)", Núvol, 18 de juny de 2018)

* * *

Una reflexió corprenedora de com la condició humana reacciona al davant d'un fet tan inexorable i tràgic com és una pandèmia.

(Vinyet Panyella: "El contagi. Poesia de pandèmia", L'Eco de Sitges, 7 de gener de 2022, p. 17)

* * *

Recomani aquest llibre [Dotze llunes a Saskatchewan] simpàtic i ben fet als lectors que no volen perdre temps amb títols més mediàtics que no el valen.

(Joan Daniel Bezsonoff: "Les fades tenen set", El Temps, 29 d'abril de 2014, p. 56)

* * *

La comicitat [és] substancial a la gran majoria de les anècdotes, i a totes les que recull l'August. En aquest sentit, el llibre que més em recorda el seu, per la naturalesa de les narracions, però sobretot per la dimensió literària, pel to sostingut, per la mena d'humor que les embolcalla sense excepció és el Llibre de facècies del gran humanista italià del segle XV Poggio Bracciolini.

(Anton M. Espadaler: "D'anècdotes i anecdotaris. A propòsit de 'Tutti frutti', d'August Bover", Núvol, 28 d'abril de 2022)

* * *

El llenguatge que hi fa servir és una petita joia de feina ben feta, de subtilesa, de proximitat, d'ironia, d'aguda intel·ligència.

(Anna Ruiz Mestres: "Tot llegint... August Bover", La Fura, 2 d'agost de 2023, p. 28)