Autors i Autores

Mercè Canela

5. Per un plat de macarrons

"Per a la Rita, la Maduixa només era una gata molt simpàtica, que de vegades s'enfilava al seu balcó i li feia companyia mentre escrivia algun article. Es col·locava entre dos testos de flors, en una banqueta que hi havia tocant a la paret, i observava els dits de la noia, que volaven damunt les tecles.
De tant en tant la Rita li parlava: tot i que no sabia la història de la cuina, tenia la sensació que la Maduixa l'entenia.
—Fixa't —li deia un matí, assenyalant un article molt breu, amagat en un racó del diari que estava llegint—: aquesta nit s'ha cremat el restaurant L'Escudella. Jo hi havia anat a menjar alguna vegada: feien l'escudella amb carn d'olla com ningú, era la seva especialitat. No sé pas què hi posaven,a la pilota, però m'hauria agradat conèixer-ne el secret. Encara que jo sóc molt mala cuinera! El teu amo segur que sí que la sabria fer...
La Maduixa escoltava en silenci i només torçava una mica el cap,com per donar a entendre el seu interès. La Rita continuava llegint.
—Encara no saben les causes del foc, però tot fa pensar que ha estat un accident.
La Rita va tancar el diari i es va posar a treballar. Al cap d'una estona s'havia oblidat de l'incendi del restaurant L'Escudella i probablement no se n'hauria recordat més si no hagués passat el que va passar.
Uns dies més tard va veure aparèixer el Bruno tot capficat.
—Què tens? —li va preguntar.
—Ahir van venir a sopar dos homes que no havia vist mai al restaurant —va explicar-li ell—. De primer van prendre uns macarrons all'arrabbiata i, quan van haver sopat, em van demanar que els en vengués la recepta. Jo em vaig quedar tan parat que no sabia què contestar. "Paguem molt bé", va fer un d'ells. "Ho sento", els vaig respondre. "Vostès ja deuen saber que els cuiners no els diem mai els nostres secrets." "Ni que a canvi li donéssim tants diners que pogués comprar un restaurant tres vegades més gran que aquest"?
—Això et van dir?
El Bruno va fer que sí amb el cap.
—I tu, què els vas contestar?
—Doncs que ni que fos un restaurant deu vegades més grans; que els secrets de la professió són secrets de la professió i no s'expliquen."

(Del llibre Per un plat de macarrons. Barcelona: Cruïlla, 1997)