Josep M. Espinàs s’ha decidit a parlar del seu ofici d’escriptor. Un ofici que, des de molt jove, continua exercint als vuitanta anys. Un ofici i una vida que han avançat simultàniament. Espinàs s’explica i ho fa amb la seva independència i el seu punt d’ironia habituals. El lector trobarà en aquestes pàgines un autoretrat indirecte però també una clara visió del que l’escriptor pensa sobre la importància de les idees i les emocions, de l’èxit i del fracàs, de l’ambició, de la quantitat i la qualitat de l’escriptura, de l’admiració, dels lectors, dels crítics... Un àlbum de reflexions incisives –sobre l’ofici i sobre la vida– que acaba amb una original proposta de necrologia on no hi falta l’humor. Un llibre excepcional i personalíssim en la producció literària de Josep M. Espinàs.

(Contraportada de Barcelona: La Campana, 2008)