Relacions particulars és l'evocació personal, i sovint divertida, de sis grans escriptors que Espinàs ha tingut a prop. Tan diversos com Espriu, Foix, Delibes, Pla, Cela i Sagarra.

Per què Foix li va dir 'a vostè li toquen dos bombons'? Per què Cela li va demanar cinc-centes pessetes? A Relacions particulars, Espinàs fa un retrat ple de vida i d'ironia de cada un dels personatges amb tant de caràcter. De tots ells explica les experiències compartides, i en dóna notícies i impressions que només poden ser fruit del contacte personal.

Però que el lector no s'enganyi. Amb el suport de les anècdotes, emotives o pintoresques, l'autor arriba més enllà: al dibuix incisiu de la identitat d'uns grans escriptors i quin fil lliga aquestes identitats amb les seves pròpies obres. Sense oblidar que, indirectament, Espinàs esbossa el seu propi retrat i, amb un punt d'ironia que li és propi, observa la societat literària. Un tema inusual en els llibres de Josep M. Espinàs, construït amb una visió penetrant i amb un estil literari afinat i suggestiu.

(Contraportada de Barcelona: La Campana, 2007)