Marta Giné Janer explica amb naturalitat que la novel·la ‘La catedràtica i la petita Cort dels miracles’ va ser inspirada per la seva pròpia experiència laboral. “Jo soc una persona que he cregut molt amb la institució pública i amb les institucions públiques com a mitjà de fer un món més just.” Per a Giné, la funció pública ha estat més que una sortida professional, atès que va convertir-la en un espai on poder observar la societat i les institucions, arribant a la conclusió que hi ha moltes coses que podrien millorar. “Arriba un moment en què sento la necessitat de transmetre que ho hauríem de fer una mica millor tots, tots plegats”, confessa. Un impuls que va veure’s reflectit en la seva escriptura.

Per Giné, la seva novel·la és una manera d’alçar la veu per denunciar o indignar-se davant d’allò que no funciona, mantenint-se fidel al seu entorn i la seva experiència. “Llavors el que he fet és, amb el meu terreny conegut, ja que sempre escrivim sobre el que coneixem, fer ficció per denunciar o indignar-me per les coses que no funcionen bé a la institució”.

Marta Giné és especialista en els camps de la filologia i la traducció, àmbits que també han marcat la seva forma d’escriure. “Jo crec que sempre he tingut una miqueta aquesta vocació per escriure. Ara que ja estic una miqueta més lliure potser li dono curs amb aquesta vocació que jo crec que ja està a dins  meu”, reconeix l’escriptora. Afegeix també que conciliar les seves passions amb la vida familiar i professional no ha estat senzill. “Per a una dona és difícil compaginar la feina, la família i una vocació”.

Els personatges de la novel·la són un reflex de com interpreta Giné aquesta realitat i la condició humana. Els dos més estimats per l’autora són: La Carina, una fisioterapeuta que és qui impulsa a la professora d’universitat a parlar, i la mateixa professora, que  realitza un trajecte vital. “Jo diria que són els preferits i els més tendres de la història”. Giné explica que tot el que viu i observa es guarda en un “calaixet” que després es plasma en la ficció.

La novel·la també es nodreix de referents literaris com Josep Pla i Joan Fuster, que han inspirat a la mirada de l’escriptora com a referents clàssics, combinant-los amb la seva pròpia veu lírica i intimista: “Són dos referents clàssics per mi i que es complementen”. Aquesta barreja de cultura, ironia i sensibilitat li dona a la seva obra un caràcter únic.

Giné també utilitza el títol del llibre com a metàfora. ‘La Cort dels Miracles’ és una crítica i una ironia subtil sobre la societat i la mateixa naturalesa humana. “L’engany és molt freqüent… Dir una cosa per una altra, de fer una cosa i pensar-ne una altra. I va ser en aquest sentit”. L’escriptora reconeix que el seu objectiu és que el lector reflexioni sense perdre l’atractiu narratiu i la sensibilitat que els propis personatges transmeten.

(Cèlia Miranda: “Marta Giné trasllada la seva experiència a ‘La catedràtica i la petita Cort dels Miracles’, un llibre nascut de la crítica social”, La Mañana, 15 de febrer de 2026)

* * *

Marta Giné Janer (Barcelona, 1958) és doctora en Filologia per la Universitat de Barcelona i catedràtica de la Universitat de Lleida, ciutat en la qual resideix des de fa més de quaranta anys. Per això, podria semblar que el seu nou llibre, La catedràtica i la petita cort de miracles (Alda Talent), remet a una autobiografia. “Però és una novel·la de ficció”, assegura aquesta escriptora i professora, especialista en literatura francesa i traductora de Màrius Torres al francès. En el títol recorre a l’antic barri als afores parisencs de l’època prerevolucionària conegut llavors com la court des miracles, on tornaven cada nit tota mena de marginats, cecs, impedits i esguerrats després de guanyar-se la vida demanant almoina al centre de la ciutat.

“Llavors ja no representaven el paper, era com si s’haguessin curat dels seus mals”, va comentar l’escriptora en al·lusió al nostre món actual, “en el qual es diu una cosa i se’n fa una altra; es pensa una cosa i es fa al contrari; en el qual no se sap el que és veritat i el que és mentida, tot són fake news”.

Giné ambienta la seua novel·la en una universitat d’una ciutat mitjana espanyola –“que podria ser Lleida, Vic o Ciudad Real”– per denunciar una societat en la qual “per prosperar val més l’amiguisme que el mèrit professional”. Reconeix que “la gran protagonista del llibre és la universitat, perquè és l’àmbit que més conec, però la crítica és ampliable a qualsevol altre sector social: la política, la justícia, l’administració, les forces policials...”. Amb un punt de decepció, recorda que “als 80 ens vam pensar que podríem canviar-ho tot, però modificar el passat, amb una herència que pesa tant, costa molt més que quaranta anys”. Això sí, la novel·la no cau en la decepció. “Si només hi hagués decepció no l’hauria pogut escriure. Hem de llançar un crit d’alerta, mirar endavant amb fortalesa i una certa il·lusió”, afegeix.

(Joan Josep Ballabriga: “La filòloga i escriptora Marta Giné critica a ‘La catedràtica’ la societat actual”, Segre, 10 d'abril de 2026)